Aquest dimecres es compliran cinc anys dels atemptats d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, en els quals van morir 22 persones, cinc d'elles terroristes. Cinc anys en què no hi ha hagut cap moment que semblés, a ulls de l'opinió pública, que s'estava investigant a fons tot el que hi va passar. Al contrari, hi ha hagut un especial interès per part de l'Estat espanyol a retenir informació, a rebutjar qualsevol investigació sobre l'imam de Ripoll i a no dur a terme una investigació parlamentària a fons. Tot això ha sembrat de dubtes el judici de l'Audiència Nacional i ha impedit descansar els familiars de les víctimes, que han intentat infructuosament apropar-se una mica més a la veritat.

Les declaracions de fa uns mesos de l'excomissari José Manuel Villarejo assegurant que el CNI era darrere els atemptats del 17-A havien d'haver servit perquè l'Estat espanyol reaccionés i deixés d'estar a la defensiva. No va passar res d'això. Al contrari, es va descartar qualsevol investigació. El cert és que a mesura que ha anat transcorrent el temps des d'aquell 17 d'agost del 2017, lluny d'afermar-se la versió oficial, s'ha anat posant cada vegada més en dubte.

El que llavors era conseller d'Interior, Joaquim Forn, i que va tenir un paper destacat i elogiat aquelles dates al costat del cos de Mossos d'Esquadra, ha retret en els últims mesos a l'Estat espanyol que estigui amagant informació i ha assegurat que hi continua havent coses que no se saben i no s'han explicat. La corda més fosca de tot això és el paper de l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, confident del CNI que va ser donat per mort en l'explosió de la vigília a la població d'Alcanar, però les proves de l'ADN, practicades per forenses marroquins, qüestionen que complissin els estàndards científics i jurídics exigibles.

Aquest dimecres, al memorial del Pla de l'Os de la Rambla, el lloc on es va produir l'atemptat, es farà un homenatge institucional de record a les víctimes i al qual assistiran representants de tots els grups polítics. També hi haurà participació de les víctimes —de les més de 150 persones que van resultar ferides— i dels familiars. És un homenatge necessari, sobretot en un moment que també es qüestiona que no tinguessin el suport necessari en aquells moments quan el govern del Partit Popular i Mariano Rajoy estava més interessat a desacreditar el paper dels Mossos que no pas a acompanyar les víctimes, Catalunya i la ciutat de Barcelona en el dolor per la tragèdia.

Però l'homenatge no cobrirà, ni de bon tros, les respostes que encara no s'han donat i que un dia necessàriament arribaran. Serà molt tard, és clar. Però d'això es tracta quan s'aconsegueix llicència oficial per ocultar la veritat, com és la nova llei de Secrets Oficials que blinda l'Estat espanyol durant 50 anys i uns altres deu més de pròrroga per desclassificar documents oficials. Als Estats Units aquest període és de 20 anys i en països com França, Regne Unit, Portugal o Itàlia és de la meitat del que es tracta d'implementar a Espanya. La llei espanyola portaria qualsevol informació classificada amb relació als atemptats, fins a l'agost del 2067.

Com ha de confiar algú, mentrestant, en la versió oficial?