Veient el seguiment i l'espectacle en què s'ha convertit aquest dimecres el retorn de l'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a l'aeroport de Madrid-Barajas, amb detencions a la mateixa pista de l'aeroport i posada en llibertat minuts més tard, un arriba fàcilment a la conclusió que el futbol i el circ continuen sent una combinació perfecta per tenir entretinguts els ciutadans. Amb tots els greus problemes que té Espanya, durant tot el dia Rubiales semblava el monotema i l'expectació a l'aeroport no hauria estat gaire més gran si per aquella porta hagués sortit el president de la Generalitat a l'exili Carles Puigdemont o tornés el Reial Madrid de Londres després de guanyar la quinzena Copa d'Europa de futbol.
L'arribada de Rubiales procedent de la República Dominicana es produïa a iniciativa pròpia, va avançar el seu retorn davant la citació de la justícia espanyola i, en canvi, se semblava més a la detenció a Laos de l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán, segurament el pròfug més famós de la democràcia espanyola, que s'havia enriquit amb fons reservats i entre múltiples barbaritats va ser acusat de quedar-se diners dels orfes de la Guàrdia Civil. Veurem en què acaba el cas de Rubiales, en el qual és investigat per corrupció en assumptes que, certament, són excessivament tèrbols. També, les explicacions donades per Rubiales, lluny d'allunyar ombres de sospita, les reforcen, ja que són enormement incongruents. Desproveït de la capa protectora que semblava tenir dels socialistes, Rubiales apareix nu i haurà de donar explicacions sobre el seu patrimoni que vagin més enllà que els diners acumulats són fruit del seu treball.
Rubiales apareix nu i haurà de donar explicacions sobre el seu patrimoni que vagin més enllà que els diners acumulats són fruit del seu treball
El més preocupant del tema és que tot l'escàndol Rubiales es va iniciar per la seva actitud masclista amb la futbolista Jennifer Hermoso, amb aquell petó il·legal després de la final del campionat mundial de futbol davant Anglaterra disputat a Austràlia i Nova Zelanda el mes d'agost passat. Per aquell petó no desitjat, al març, els fiscals espanyols van sol·licitar una pena de presó de dos anys i sis mesos. A Rubiales li va costar dimitir de la presidència de la Federació Espanyola de Futbol i només ho va fer quan va comprovar que el PSOE l'havia deixat caure, abans que també en sortís esquitxat. Aquell cas de coaccions va obrir la capsa de Pandora i va desbloquejar totes les acusacions de corrupció que fins aquell dia no havien aconseguit prosperar, ja que el seu poder semblava omnímode i a recer de qualsevol acusació. Ara Rubiales ja sap que res serà com abans i que serà escrutat amb la duresa de tots aquells que en un moment o altre cauen del pedestal o acaben sent amics incòmodes.
La trama de Rubiales té, com ja s'està veient, moltes ramificacions amb amics i familiars traslladant diners en efectiu d'Espanya a la República Dominicana. L'últim nom conegut és el de l'exfutbolista Gerard Piqué, sobre el qual la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va demanar el mes de setembre passat informació sobre comptes relacionats per la presumpta relació amb el contracte negociat amb Rubiales en la seva etapa com a president de la RFEF perquè la Supercopa de futbol es jugués a l'Aràbia Saudita. La Guàrdia Civil vol saber si Piqué va pagar comissions a Rubiales a través dels seus comptes a Andorra. Segons la magistrada que investiga el cas, la investigació hauria revelat un gran flux de diners entre els comptes de Kosmos, així com de Piqué i el seu entorn. El cas Rubiales potser només és el principi.