La Catalunya política ha entrat, amb l'inici de la setmana, en un estat d'ebullició i de nervis no només impropi del mes d'agost, sinó també del curs regular. La que serà la setmana de la detenció del president a l'exili Carles Puigdemont té alterats els diferents quarters generals de les formacions polítiques. El propi, Junts per Catalunya, però també la resta de formacions independentistes, des d'Esquerra Republicana a la CUP i les entitats sobiranistes, Òmnium Cultural i l'ANC. A l'altra banda, el pròxim president de la Generalitat, Salvador Illa, que disposa dels vots necessaris per arribar al govern de Catalunya —l'últim, el de l'escó de les joventuts d'ERC, s'ha produït, com era segur i superat el temps necessari amb tots els focus pendents de la seva decisió, la nit d'aquest dilluns— però caldrà veure quin tipus d'incidència i d'afectació en la sessió d'investidura prevista per a dijous té la detenció de Puigdemont.

És presumible que el Ministeri de l'Interior estigui mirant de monitorar a aquestes hores tot el que s'esdevé a la Casa de la República a Waterloo, que també és la residència del president a l'exili. Com també cal donar per descomptat que el ministre Fernando Grande-Marlaska hagi previst dispositius policials per impedir l'arribada de Puigdemont a Barcelona. És cert que existeix una llei d'amnistia que l'hauria de protegir, però la realitat és que hi ha vigent una ordre de detenció del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena si trepitja territori espanyol. De segur, a hores d'ara el nombre de policies espanyols de paisà que miren de saber fins a l'últim detall del retorn des del terreny ja és exponencialment dels més alts des que va emprendre el camí de l'exili l'octubre del 2017. L'ordre governativa del reforç del control de carreteres està activada, igual que per a qualsevol altre mitjà pel qual pugui tornar.

Aquesta serà la primera prova del dispositiu del retorn preparat per l'equip del president a l'exili. Travessar la frontera i accedir al parc de la Ciutadella, on hi ha la seu del Parlament de Catalunya. Tot això es produirà, a més, en un clima enrarit entre Junts i Esquerra, a la qual no li ha agradat que Carles Puigdemont responsabilitzés Marta Rovira i a la resta de l'executiva de fer possible la seva detenció a la seva carta Set anys d'exili, l'amnistia, la investidura i la presó. En aquest text els retreu que, abans de donar els seus vots per a un govern del PSC a Catalunya, haurien d'haver explorat altres alternatives, inclosa la repetició electoral en noves condicions. El partit de Marta Rovira li va exigir una disculpa i una rectificació, perquè va considerar "una ofensa" que suggerís que la seva detenció seria culpa d'Esquerra Republicana. La disculpa no va arribar, ni arribarà.

Per primera vegada des de l'any 2010 amb José Montilla, la presidència de la Generalitat tornarà a un socialista

Aquest clima tan habitual de desacords entre les formacions independentistes té ara un efecte col·lateral, ja que som a l'inici d'un nou cicle a les institucions catalanes. Per primera vegada des de l'any 2010 amb José Montilla, la presidència tornarà a un socialista. Amb un factor diferenciat important: el tripartit —PSC, ERC i comuns— serà al Parlament i no al Govern, que serà monocolor, ja que els republicans han refusat entrar-hi i als comuns no els ha convidat ningú. Un govern socialista, encara que tindrà incursions d'independents, sí que serà una novetat rellevant des que Catalunya va recuperar l'autonomia el 1980. És obvi, es miri per on es miri, que el cicle polític iniciat el 2012 ha arribat a la fi i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, quan això passi, s'haurà anotat un punt polític indiscutible.