En un dels viatges a Moscou en què vaig acompanyar el president Jordi Pujol com a periodista, el seu cap de premsa del moment, Ramon Pedrós, mort prematurament a l'edat de 74 anys, casat amb l'antany esquiadora russa Luba Ivanovna Shatarskaya i persona de gran cultura, va explicar el següent proverbi rus: "A la bassa de les mentides, els peixos acaben morint". Encara que no té una explicació precisa, recordo que Pedrós a l'hora de concretar el significat de la dita, va dir que al món de la Unió Soviètica no se sobrevivia a la mentida, ja que d'una manera o una altra el KGB, el Comitè per a la Seguretat de l'Estat, que va funcionar entre 1954 i 1991, acabava coneixent-ho tot. Sembla mentida que un espai gens allunyat d'aquesta esquerra, almenys en el pla del coneixement intel·lectual del que allà succeïa, com Sumar, hagi pensat que podria sortir a la superfície des del fons del llac en el qual es troba des que va esclatar l'escàndol sobre Íñigo Errejón.

És obvi que les ones expansives afectarien directament la seva línia de flotació i provocarien una bretxa de dimensions colossals. Les notícies que s'han anat coneixent, si una dolenta, l'altra encara pitjor per a Sumar, han deixat perfectament al descobert que coneixien els fets perfectament, van mirar cap a l'altre costat, i no van fer res per aturar la sagnia de casos que es podien arribar a produir amb un depredador sexual com Errejón campant lliurement. A cada notícia que s'ha anat coneixent des que l'escàndol es fes públic dijous passat, Sumar ha anat entrant una mica més a l'aiguamoll i les seves explicacions han deixat de ser creïbles. L'última, d'aquest dilluns, de la vicepresidenta Yolanda Díaz, demanant disculpes i reconeixent, finalment, que sí que coneixia la denúncia per agressió sexual contra Errejón de 2023 durant un concert a Castelló, no deixa de ser una prova més de la frivolitat amb què s'han comportat precisament ells, que van venir a fer bandera de la causa feminista.

Yolanda Díaz ha de dimitir després d'haver promocionat Errejón com a portaveu en el Congrés

Passar-li el mort a Más Madrid és una manera de voler rentar-se les mans i buscar que el focus d'atenció es desviï en una altra direcció. Yolanda Díaz no només no va fer gens de cas, sinó que va promocionar Errejón com a portaveu del grup parlamentari en el Congrés. És un error polític greu, i pertoca la renúncia de qui va adoptar la decisió i ha acabat sent còmplice de la protecció donada a Errejón. En política els errors es paguen i l'exigència de responsabilitats que moltes vegades ha demanat amb encert als seus adversaris polítics se l'ha d'aplicar a ella mateixa. No hi ha catarsi real sense dimissió i això ho sap qualsevol. És molt probable que no es vulgui veure així, que s'adopti aquella estratègia aparentment tan fàcil d'esperar que el temporal amaini i que ja passarà. En aquest cas no passarà, ja que la ferida és molt profunda i afecta el més important que té, en aquest cas, una formació política d'esquerres, com és la integritat, la defensa d'uns valors i l'honradesa. Totes tres han quedat molt tocades i això no se soluciona amb mesures cosmètiques, com han intentat fins a la data.

Més enllà del gran problema que té Sumar i per extensió Pedro Sánchez —ja que als múltiples problemes judicials que té s'afegeix la caiguda als inferns del seu soci de coalició—, està el ràpid i hàbil moviment protagonitzat per Podemos. Si la revenja és un plat que se serveix fred, Pablo Iglesias i l'entorn de la formació morada estan ajustant comptes ràpidament amb Yolanda Díaz i el seu equip de direcció. No han esperat ni un minut a derivar les responsabilitats a Sumar, demanar explicacions i posicionar-se com l'esquerra de veritat, no només de boca. Iglesias ha olorat sang i no deixarà que se li escapi viva. Simultàniament, ha començat a ensenyar les seves dents a Sánchez en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat. De segur, Podemos ha llegit que unes eleccions li servirien per acabar definitivament amb Sumar i quedar de nou com l'única formació a l'esquerra del PSOE. Si Iglesias acaba jugant aquesta carta i activant la seva pressió a Sánchez, cada vegada li costarà més al PSOE que li surtin els números.