La manera (ajustada) com ha resolt Esquerra Republicana facilitar el vot dels seus diputats per investir Salvador Illa president de la Generalitat i el fet que en molt pocs dies quedi aclarit el govern català, tanca, a la pràctica, la interinitat que s'havia imposat el partit abans de la celebració del congrés extraordinari per elegir una nova direcció. Es va fixar, al maig, la data del 30 de novembre per al conclave republicà, un espai de temps considerat aleshores raonable, ja que cobria l'eventualitat d'una repetició electoral que hauria estat el 13 d'octubre.

Ara, la situació és molt diferent, perquè si es compleix el calendari previst i lleugerament alterat aquest diumenge, aquest dimarts el president del Parlament, Josep Rull, rebrà els presidents dels grups parlamentaris, un tràmit imprescindible per a la convocatòria del ple de la Cambra per dijous vinent, dia 8 d'agost. Podria ser que aquell mateix dia hi hagués ja nou president de la Generalitat o, si no, serà en les hores o dies següents. En qualsevol cas, és l'inici d'un nou cicle polític a Catalunya i és més que raonable que un partit que a més haurà de formar part imprescindiblement de la majoria parlamentària que faciliti l'estabilitat governamental, resolgui els seus problemes interns i avanci al mes de setembre el congrés extraordinari.

És l'inici d'un nou cicle polític a Catalunya i és més que raonable que ERC resolgui els seus problemes interns i avanci al mes de setembre el congrés extraordinari

Curiosament, fins ara, només un dirigent d'Esquerra ha expressat la seva intenció d'aspirar a la presidència del partit. Es tracta d'Oriol Junqueras, que ja l'ha ostentat entre 2011 i el mes de juny passat, quan va renunciar-hi voluntàriament per tenir més marge de maniobra a l'hora de recuperar-la, i no tenir compromisos amb gaires dels actuals dirigents. De fet, Junqueras aspira a encarnar la renovació per la via que la seva executiva tingui tantes cares noves que no hi hagi cap discussió. Qui seran els seus rivals? Ara per ara és una incògnita.

Els dos noms que han circulat a través d'alguns dirigents no han acabat de fer el salt. Així, va aparèixer en un moment donat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell com una presumpta candidata de consens per a la presidència. Els col·laboradors de Junqueras, sense fer soroll, li van fer arribar que de consens no seria i que s'haurien d'enfrontar. Un altre nom que també ha estat esmentat per al càrrec és el de la diputada a Madrid, Teresa Jordà, tot i que públicament tampoc no consta que s'hagi pronunciat. Aquesta absència de rival és l'únic motiu aparent que podria portar l'actual direcció a mantenir el congrés a finals de novembre, ja que no hi ha cap dubte que la interinitat actual no és, políticament, la millor decisió. També cal veure si algun dirigent dels que explícitament van votar 'no' a Illa en la recent consulta a la militància està disposat a fer el pas i a posicionar-se com a tercera via en el congrés.