Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona acaba de fer sonar totes les alarmes i ha deixat al descobert a plena llum l'enorme dany de l'exalcaldessa Ada Colau en els vuit anys que ha regit els destins de la capital catalana. La jutgessa, en una dura sentència, obliga a tirar enrere l'Eix Verd de Consell de Cent i obliga a restituir la situació anterior. Goso assegurar que no s'arribarà a complir mai, ja que les obres —que han costat prop de 30 milions— ja estan enllestides i l'artèria per als vianants ja forma part de la vida de la ciutat. Però, dit això, a Colau se li va advertir per activa i per passiva que les obres que estava duent a terme eren il·legals, que calia seguir el procediment establert per a la modificació del Pla General Metropolità i que no tirés pel dret, com també ha fet a la Via Laietana, i sense un mínim rigor a la legislació vigent.

Ja sé que a Colau i a la resta del seu equip municipal no els agrada sentir-ho, però s'hauran d'aguantar: en els dos mandats que ha estat dirigint el destí de la ciutat, ni s'ha respectat la legalitat, ni s'ha ajudat el teixit empresarial, el món associatiu, el comerç, el sector del turisme, en definitiva qualsevol agent creador de riquesa. Tothom sabia que les obres de Consell de Cent, més enllà de l'opinió que cadascú en pogués tenir, eren il·legals. El càrrec d'alcalde no dona barra lliure per poder fer el que es vulgui i si fos així algú ho hauria de rescabalar ara amb diners de la seva butxaca. I no va fer gens de cas, amb la prepotència i supèrbia innata de qui s'estima més no escoltar perquè creu que la raó està de part seva. Les seves declaracions després de conèixer la sentència dient que el que hi ha és una espècie de campanya a favor del negacionisme climàtic és, a més de pobre i infantil, la resposta de qui no ha entès res, tot i que estava advertida. Per un altre motiu, l'exresponsable d'urbanisme de la ciutat a l'època olímpica, Josep Acebillo, ja es va querellar contra l'exalcaldessa per delicte urbanístic i malversació.

A Colau no la persegueix la justícia, com ella tracta de fer veure cada cop que un jutge accepta una causa contra ella o, com ara, amb una resolució judicial contrària als seus interessos, en una actitud tendent a convèncer el personal que està desprotegida davant els poderosos interessos o lobbies que hi ha a la ciutat. No és així, ni ha estat així. És més, si durant el temps que ha estat alcaldessa el silenci mediàtic privat i públic no hagués estat tan eixordador, ajudat, és clar, per sucoses campanyes publicitàries, no s'hauria arribat a la situació actual. És una lliçó que no es vol escoltar, però que la tenim aquí. Ara ja és molt tard i l'actual alcalde, Jaume Collboni, ha dit que recorrerà contra la sentència i, segurament, no pot fer cap altra cosa pensant en el cost que tindria per a la ciutat, a banda del problema logístic que suposaria deixar-ho tot com estava abans de les obres.

Ningú no sap, en aquests moments, com evolucionarà la política de pactes municipals al consistori barceloní. És de sobres coneguda la minoria municipal que regeix el destí de la ciutat, amb un únic partit, el PSC, a l'equip de govern i tan sols deu dels 41 regidors que té el consistori. Collboni, que va ser elegit després d'un pacte entre els socialistes, els comuns i el PP que va desplaçar al guanyador de les eleccions, Xavier Trias, es mou amb peus de plom abans de decidir-se. Mentrestant, els comuns de Colau no deixen de trucar insistentment a la seva porta per incorporar-se a l'equip de govern. No sembla que hi hagi una solució imminent i tot apunta que s'endarrerirà un temps qualsevol aliança política que es pugui produir. La derrota de Colau a les eleccions municipals del 28 de maig passat pot trobar una solució als despatxos, no se sap mai. Però si es vol capgirar l'etapa anterior i situar Barcelona de nou a la pista de ciutats de referència, costa d'entendre com es podrà fer amb els que n'han liderat el retrocés i la pèrdua d'imatge.