Des de diferents mitjans propers al PSOE —també en firmes respectables de l'esquerra espanyola i catalana— s'ha començat a propagar la nova que el que passa amb les causes judicials que han posat en perill el govern espanyol i el seu president obeeix fonamentalment a un cop judicial. S'ha escrit en una firma tan pròxima a la Moncloa com és Nacho Escolar que "Sánchez ha traslladat als seus col·laboradors que acabarà imputat pel Tribunal Suprem. No perquè cregui merèixer-ho, sinó perquè dona per fet que aquest ha estat sempre l'objectiu. Només així s'explica com de lluny han arribat". D'altres no van tan lluny, però se'ls entén igual quan escriuen que "els recursos de l'Estat profund van contra ell. No li perdonen l'amnistia". I que "Madrid ha dictat sentència: Sánchez ha de sucumbir".

El discurs postcongrés del PSOE, celebrat aquest cap de setmana a Sevilla, porta incorporat de fàbrica, pel que sembla, un manual de resistència contra les notícies judicials que anirem coneixent en les setmanes i mesos vinents, i que veurem fins a quin punt acaben minant els murs de contenció que ha aixecat el president del govern espanyol a la capital sevillana. En contra de les idees de fa uns mesos, s'ha optat per la tècnica de prietas las filas dels més lleials. Això ha protegit el secretari d'Organització, Santos Cerdán, a qui fa uns mesos es donava a la Moncloa per amortitzat i que, ara que el seu nom apareix esquitxat en casos de corrupció, s'ha preferit protegir abans que obrir una esquerda amb un fontaner que ho sap tot.

L'esquerra espanyola avala que a Espanya estem davant d'un cop judicial, però no ho va fer quan aquest cop era contra els independentistes catalans

Que l'esquerra espanyola governant optaria per avalar que a Espanya estem davant d'un cop judicial que no respecta les decisions polítiques que adopten les majories parlamentàries, sabíem tots que era qüestió de temps. El fet, tanmateix, que no ho fessin quan aquest cop era contra els independentistes catalans que pateixen exili des de 2017 o van estar més de tres anys a la presó, mitiga certament les seves protestes. Què dir de casos com Volhov o la trama russa que han acabat en res? És que no hi ha hagut una violació de drets i de la intimitat amb el cas Pegasus, del qual no s'ha volgut aclarir res per part dels socialistes perquè moltes decisions afectaven membres que estan asseguts al Consell de Ministres? O l'Operació Catalunya, que va pretendre inhabilitar per a la història Jordi Pujol i que només el temps ha rehabilitat com a l'indiscutible pare de la Catalunya actual?

Llavors la Justícia era absolutament imparcial. I Sánchez sostenia orgullós a Estrasburg, el 2019, la fortalesa de la democràcia espanyola, el respecte als drets, la separació de poders i la independència de la Justícia. Faltaven pocs dies per a l'inici de l'històric judici als líders separatistes. També proclamava que no eren de confiança i que havien provocat una ruptura de la societat catalana amb les seves pretensions. Li sona a Sánchez? Perquè puc donar fe que la ruptura de la societat catalana era cosa de poques taules al costat de la situació a la societat espanyola. I sí, encara que les acusacions també fossin per corrupció en forma de malversació, cap causa no ho va ser per enriquiment personal, per més que el Tribunal Suprem ho va intentar.

La Justícia serveix a l'Estat, es deia davant de la desesperació independentista, que tenia totes les de perdre i un eco nul les seves protestes en la premsa de Madrid i en la gran majoria de la de paper de Barcelona. Se'ls va donar un poder desmesurat el 2017 i ara pagaran les conseqüències. Els errors sempre s'acaben pagant. Llavors era el moment de corregir-ho. Com diu Confuci: "L'home que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error més gran".