Amb el final del mes d'agost, entrem de ple al temut curs polític que té tantes arestes com una figura de mil cares i tantes pors a l'horitzó com feia anys que no es veien. Un curs polític, d'altra banda, que torna a treure totes les carpetes pendents i que, per primera vegada en molts anys, mira més, o almenys igual, l'economia que la política.

És cert que, com sempre, la Diada de l'11 de Setembre serà important i encara ho serà més el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre i tot el que a partir d'allà va passar, des de la repressió indiscriminada, a l'exili o la presó. Però si aquestes grans carpetes ocupaven tot el quadre informatiu, aquest any se'ns ha advertit tant sobre l'explosiva situació econòmica en l'últim quadrimestre i dels esforços que haurem de fer, que hem de donar per descomptat que la inflació, l'evolució del PIB, els tipus d'interès, l'ocupació, el salari mínim o els impostos són debats que han vingut per quedar-s'hi.

L'avançament del curs escolar al dilluns 5 de setembre, molt polèmic i en obert dissens amb múltiples agents del sector educatiu, té també la seva importància a l'hora de precipitar-se l'agenda informativa, que ja tindrà els seus primers dies les reunions de les executives dels partits, del Govern i de la Mesa del Parlament, que a petició de Junts decidirà si reconsidera la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Sobre aquest últim punt, no s'esperen novetats en els posicionaments dels grups parlamentaris i la pilota tornarà novament a Junts, que, ara per ara, ha apostat per no substituir Borràs i, de retruc, una presidència provisional d'Alba Vergès.

Una mica més a mitjà termini, entre la segona quinzena de setembre i la primera quinzena d'octubre, està marcada en vermell la primera remodelació del Govern que pot afectar els consellers Josep Maria Argimon i Josep González Cambray, encara que també podria ser una crisi més àmplia. Argimon té números per incorporar-se a la candidatura de Xavier Trias a l'ajuntament de Barcelona i, amb la sortida de Cambray, Esquerra buscaria tornar a repartir cartes en el conflicte educatiu, quan ja hi ha convocats diversos dies de vaga abans que el curs hagi començat.

Òbviament, hi ha també la consulta que Junts es va comprometre a fer entre les seves bases sobre la continuïtat o no al Govern, a partir d'una d'auditoria sobre el compliment dels acords d'investidura. Com que només un partit que decideix disparar-se una bala al peu abandona un govern abans d'uns comicis com els de les municipals, es pot pensar que Junts no cometrà aquest error en estar en joc tantes alcaldies, consells comarcals i diputacions. Però això és una cosa que Junts encara no ha decidit.

Cada dia llegim notícies, cadascuna més alarmant que l'altra, sobre un hivern econòmicament preocupant sobre els preus de l'energia i el desproveïment a la cadena alimentària de matèries primeres. Notícies que topen -i perjudiquen- amb moviments geoestratègics com el d'Espanya amb Algèria, en el qual per satisfer el Marroc ha sacrificat el Front Polisario. Doncs bé, Algèria la hi ha tornat amb un acord estratègic especial amb Itàlia. Pedro Sánchez va voler contraatacar recuperant la construcció del Midcat, que porta 10 anys aturat, com la seva estratègia gasística per connectar-se a través del Pirineu amb el nord d'Europa. Té un cert suport d'Alemanya, però una oposició tan gran de França per parlar del Midcat en present o en un futur pròxim és una gran temeritat.

Per això no és estrany que el gas natural hagi marcat nous rècords històrics aquesta setmana i que el preu s'hagi triplicat des de principis d'any amb les enormes conseqüències que això té. Tantes, que els números de moltes empreses no sortiran i la butxaca dels particulars van pel camí de donar peu a un esclat social, perquè un augment desmesurat de preus i una inflació alta -o sigui, més pobres- és un còctel massa explosiu.