En un país on el cognom Kennedy encara continua tenint certa importància —segurament, més mediàtica que real— el suport del fill del traspassat fiscal general i senador Robert Kennedy, assassinat el 1968 a l'edat de 42 anys, al candidat republicà Donald Trump està aigualint el bany d'èxit i popularitat de Kamala Harris en la seva setmana gran, en la qual ha assumit la nominació demòcrata a la Casa Blanca. Robert Kennedy Jr., que protagonitzava una cursa presidencial en solitari com a candidat independent, ha suspès la campanya a la vista que el seu percentatge de vots no aconseguia superar el llistó del 5%.

Diversos membres de la família Kennedy han rebutjat que se'ls vinculi amb Trump i els seus germans han assegurat que és una traïció a la família. En qualsevol cas, Trump aconsegueix tornar al debat polític de la cursa presidencial que havia acaparat de manera intensa i intel·ligent Kamala Harris. La vicepresidenta ha aconseguit en molt poques setmanes passar de ser percebuda com una política sense substància, grisa i d'un perfil poc presidenciable, a girar-ho tot com un mitjó acompanyada pel mateix Joe Biden i per tota la nomenclatura demòcrata: des de Barack Obama a Hillary Clinton passant per tota l'ortodòxia del partit blau. És interessant veure com el vermell republicà ha anat deixant pas al color demòcrata i ara està sent el moment més dolç dels últims temps.

Trump aconsegueix tornar al debat polític de la cursa presidencial que havia acaparat de manera intensa i intel·ligent Kamala Harris

Per això, la millor notícia per als demòcrates era que no hi hagués notícies. I ara amb el moviment de Robert Kennedy Jr. es produeix un cert moviment d'aigües subterrànies electorals que caldrà veure el temps d'incidència que té en els estats frontissa, els set estats en els quals està en joc la presidència i on és clau la fluctuació entre republicans i demòcrates. Per això, el lloc elegit per Kennedy per al suport a Trump tampoc és casual i s'ha produït en un d'aquests estats, Arizona. El peculiar sistema electoral americà permet que es produeixin situacions com aquesta: que un candidat que va començar disputant la candidatura a Biden com a aspirant demòcrata, faci una finta i, una vegada perduda la posició a què aspirava, faciliti el suport a Trump.

Si el moment escollit és important, l'argument utilitzat tampoc és poca cosa. Kennedy ha explicat que el seu decantament cap a Trump es va produir quan va sobreviure a l'atemptat el mes de juliol passat i va percebre que era el president que podia unificar el país. Encara que només faci un mes de l'atemptat que li podria haver costat la vida a Butler, Pensilvània, el passat 13 de juliol, ha tingut una vida efímera en la llarga campanya presidencial fins al novembre i ara el tiquet Trump-Kennedy mira de situar-lo de nou en l'imaginari col·lectiu nord-americà. És evident, només cal mirar les enquestes, que Trump vivia millor contra Biden que contra Harris i que molts dels arguments que li servien per atacar els demòcrates i un president sense força suficient per a una reelecció han perdut vigència i utilitat.

Harris ha aconseguit que la seva campanya no sigui una continuació de la de Biden i amb això ha deixat, almenys provisionalment, Trump sense les seves millors cartes. Fins i tot els seus insults sembla que han perdut força.