Pel que se'ns ha explicat, Joe Biden ha vingut a Madrid a la cimera de l'OTAN i s'ha reunit amb Pedro Sánchez per buscar, entre altres coses, una implicació més gran d'Espanya, tant econòmica com militar, en les necessitats de l'Aliança, i una de les mesures ja acordades serà una presència militar nord-americana més important a la base de Rota. La guerra és cara i l'agressió russa a Ucraïna durarà més temps del que se'ns diu, ja que és millor donar la informació oficial amb comptagotes i millor després de l'estiu, no sigui el cas que a més dels núvols negres que es veuen venir a la tornada de les vacances s'espatlli la campanya turística d'estiu. Ningú millor que Sánchez per entendre-ho, que en quatre anys ha passat, sense cap transició, de proposar el 2014 la supressió del Ministeri de Defensa a defensar més dotació pressupostària en els pròxims comptes públics. Quin ministeri sobra i quin pressupost falta?, li preguntaven a El Mundo i contestava: "Falta més pressupost contra la pobresa, la violència de gènere... I sobra el Ministeri de Defensa". Tal qual.

La guerra té moltes cares i mentre un ingenu o imprudent Pedro Sánchez es feia el pacifista, aquell mateix any, el 2014, el diari La Razón publicava en portada la fotografia del DNI de 33 magistrats i jutges que s'havien pronunciat a favor del dret a decidir de Catalunya. El titular no podia ser més cridaner i il·lustratiu de l'objectiu que es perseguia: "La conspiración de los 33 jueces soberanistas". Va ser una manera d'assenyalar-los i posar-los la diana acusatòria: jutges independentistes, és clar. Intentar acabar amb les seves carreres professionals i que la judicatura els marginés pel seu suport. Que tinguessin una condemna civil i un escarment. Perquè sempre és el mateix: un ensurt i un escarment. Fa un parell de setmanes coneixíem els enregistraments d'unes converses entre Alicia Sánchez-Camacho i el comissari Villarejo per investigar una sèrie de persones i intentar apartar-les dels seus càrrecs, entre ells, l'actual conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha presentat una querella i la Fiscalia l'ha admès.

Aquella notícia de La Razón no només va causar un gran enrenou, sinó que va tenir enormes conseqüències per als afectats, que van veure com es violentava la seva intimitat amb la publicació dels seus DNI, que no s'hauria pogut fer sense la complicitat del govern de l'època. Aquest dimarts, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat el govern espanyol per la publicació de la foto del DNI al diari La Razón. És una sentència sense pal·liatius, una més, si es vol, per a un país que ha passat a importar-li molt poc la condemna de la justícia europea. De fet, suposo, que ha passat a ser una cosa semblant a un senyal de patriotisme al tancat món judicial espanyol.

Paga la pena ressaltar el procés judicial que va tenir a Espanya la denúncia que van presentar: primer van presentar una denúncia a un jutjat de Madrid que va ser desestimada amb l'argument que la filtració policial era constitutiva d'un delicte penal, però no es podia atribuir a una persona concreta. Els assenyalats van pujar un esglaó, a l'Audiència de Madrid, i el resultat també va ser negatiu, perquè es va pronunciar en sentit contrari a l'admissió de la denúncia. Tancades les portes a Espanya, una vintena dels afectats van decidir presentar una demanda davant del TEDH el 2017 i el resultat ha estat el conegut: una nova estirada d'orelles al govern espanyol i, per tant, algú s'hauria de ruboritzar a la justícia espanyola.

Estaria bé que Biden també conegués aquesta persecució de l'independentisme des dels seus orígens, estem parlant dels anys 2012 i 2014, quan el procés d'independència encara no estava estructurat com a tal. Perquè, d'aquesta guerra, segur que Pedro Sánchez ni n'hi ha parlat.