La resolució d'aquest dimecres de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, la qual insta Espanya a adoptar mesures significatives per assegurar que les víctimes d'espionatge amb Pegasus del Catalangate rebin les reparacions adequades, és, fonamentalment, un nou toc d'atenció al govern espanyol. També a tot el reguitzell d'autoritats de les diferents instàncies per les il·legalitats comeses contra l'independentisme català durant l'última dècada i que comencen a finals de l'estiu del 2012.

La resolució del Consell d'Europa pressiona les autoritats en un moment especialment delicat i significatiu en què el govern espanyol negocia amb l'independentisme català una llei d'amnistia que giri full i deixi sense efecte la interminable carpeta de repressió judicial d'aquests últims anys. L'entitat sobiranista Òmnium Cultural ha xifrat en 4.400 els represaliats i considera que, almenys, 1.432 persones han de ser amnistiades per haver estat condemnades, jutjades o investigades.

Com sol passar en aquest tipus de resolucions europees, la condemna és més moral que efectiva i és molt difícil que un dia hi hagi un reconeixement públic de l'estat espanyol del conjunt de violacions que va practicar per mirar de desarborar l'independentisme, interceptant il·legalment les comunicacions per restar privacitat a les seves accions i, qui sap, si, a més, estar en condicions de fer xantatge amb el material obtingut. Sigui com sigui, les condemnes per espionatge a un país europeu no solen ser una cosa tan comuna i que això passi en un moment en què Espanya ostenta la presidència de la Unió Europea és també un deshonor per a les institucions europees, que acullen un país condemnat per pràctiques mafioses i poc democràtiques.

El Consell d'Europa crida a imposar sancions adequades, cosa més que difícil, ja que de bona part dels espiats il·legalment amb Pegasus i que figuren a l'informe de Citizen Lab de la Universitat de Toronto ningú se n'ha fet responsable. Eren 65 polítics i personalitats independentistes i el govern espanyol només en va reconèixer uns quants i amb autorització judicial, i els altres queden als llimbs de les actuacions il·legals de l'Estat. Entre els espiats figuraven diversos presidents de la Generalitat, polítics, diputats, activistes i un llarg etcètera.

S'ha d'obrir una comissió d'investigació parlamentària al Congrés dels Diputats fruit dels acords que es van assolir perquè Francina Armengol arribés a la presidència de les Corts. Serà un canvi respecte a legislatures anteriors i, sens dubte, una oportunitat per conèixer més coses si el govern espanyol actua amb responsabilitat i respecte als seus socis parlamentaris.