L'alineament de la Comissió Europea amb les tesis del Tribunal Constitucional i, per extensió, amb les del Partit Popular en la renovació que el govern espanyol pretenia fer de l'esmentat organisme, modificant unilateralment al Parlament majories per a això, deixa pràcticament en paper mullat l'estratègia duta a terme per Pedro Sánchez per desbloquejar la reforma. En menys de 24 hores s'ha girat la truita i les motxilles que portaven els conservadors d'actuar al marge de la Constitució, bloquejant el debat parlamentari i anant en contra de la sobirania popular. Ara, han trobat l'aval de Brussel·les sense matisos. La CE recrimina a Sánchez no haver consultat les parts interessades, inclosos, segons correspongui, el poder judicial i els consells judicials, a l'hora de tirar endavant la reforma del Codi Penal. L'executiu comunitari sosté com a doctrina que sempre ha defensat que, quan es tracta de reformes dels sistemes judicials en els estats membres, sempre ha destacat aquesta consulta i la importància que es dugui a terme.
El govern socialista se n'anirà de vacances amb un problema imprevist que rebenta de ple la seva campanya de descrèdit del TC i del PP. De fet, aquest dimarts, els socialistes ja rebaixaven el to, acceptaven sense matisos el disposat pel TC i, per extensió, es podia intuir que la comunicació amb Brussel·les havia col·lapsat i els missatges que rebien no eren els previstos. Tot apunta que l'executiu de Pedro Sánchez s'ha comportat amb la lleugeresa tan habitual en ell i s'havia llançat a una batalla a tomba oberta amb el Constitucional sense tenir l'esquena coberta i saber com anava a reaccionar Brussel·les. No és lògica la rebolcada de la Comissió si tu haguessis fet mínimament els deures als despatxos comunitaris durant el cap de setmana. Això, o hi ha darrere una estratègia política desconeguda i impossible de visualitzar fins ara.
Pel que s'apunta, la Comissió Europea en els clàssics off the record amb periodistes que se solen produir a Brussel·les en aquest tipus d'ocasions, no deixava de sorprendre's que una reforma tan important en l'àmbit judicial s'hagi presentat sense consultes prèvies amb actors rellevants com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els fiscals i jutges o el mateix Consell d'Europa a través de la Comissió de Venècia. A més, en el cas d'Espanya, la interpretació que fan és que correspon al TC dirimir sobre qualsevol dubte o queixa sobre la manera com s'executa el procés de reforma i a les autoritats nacionals complir les normes establertes.
De segur que Sánchez estarà maleint el suport sense fissures que en altres moments ha donat als tribunals espanyols en el cas, per exemple, de la repressió contra l'independentisme català. No pots enaltir la judicatura quan et va bé, encara que el que faci sigui una barbàrie, i al cap de poc temps presentar-los gairebé com uns colpistes. A Europa hi ha memòria i tots els moviments t'acaben passant factura. No només els que en un moment determinat et van bé. Els has obert una autopista per circular a Espanya, això està fora de tot dubte i el torcebraç que s'ha viscut no ha estat més que un exemple d'això, i ara constates —per a la teva desesperació— que també a Brussel·les. El que aplaudia amb l'independentisme, el TC, els Marchena i els Llarena, no pots girar-ho com un mitjó en tan poc temps. Si l'1-O el discurs de Sánchez era que l'independentisme era colpista i sort hi havia hagut del TC i del Suprem, no pots pensar que la CE et comprarà que els colpistes són els del TC i el CGPJ.
Algú ha calculat malament el que podia acabar passant. El replegament tan ràpid de Sánchez parla més d'una retirada en tota regla que de mantenir el torcebraç amb el TC i tornar a intentar de nou, amb opcions d'èxit, la seva renovació sense cap consens. La via del projecte de llei és molt lenta i la de la proposició de llei, probablement, tan insegura jurídicament com la que s'ha dut a terme. Si és així, no sé gaire bé com es podrà renovar l'actual TC amb membres amb el mandat caducat si totes les vies estan, per un motiu o altre, tancades.