Ja veurem si l'actitud displicent del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, expressada a la seva visita a Europa, més pròpia d'un pinxo de les pel·lícules de Hollywood que del càrrec que ocupa, és simplement un posat, una manera de marcar territori, o, al contrari, estem davant d'un cisma irreversible entre el Vell Continent i el Nou Món. Ja són molts els missatges enviats per Donald Trump, començant per la política aranzelària, però seguint amb les seves invectives sobre Rússia, Putin i Ucraïna, per situar-se en alerta. No estem, sembla, davant un tema exclusiu que Europa ha de defensar-se per si mateixa. Aquestes eren les advertències en campanya, i sembla que només és un avançament del que el mandatari nord-americà té al cap.

Vance ha aprofitat la seva participació en la Conferència de Seguretat de Múnic, amb la ciutat bavaresa encara commocionada pels 36 ferits de l'atropellament durant una manifestació sindical aquest dimecres. Un Mini Cooper es va acostar a la multitud i va envestir tot el que es va trobar al seu pas. El conductor, de 24 anys, era un ciutadà que havia arribat a Alemanya procedent de l'Afganistan, el 2016, com a menor refugiat i disposava de permís de residència i de treball. Les autoritats treballen amb la hipòtesi d'un atemptat islamista, ja que després de la massacre es va posar a pregar i va pronunciar en àrab Déu és gran, una expressió de fe molt comuna en el món musulmà.

Trump es dedica a acovardir tothom amb la premissa que no té amics, només aliats

El fet que el succés s'hagi produït quan falta poc més d'una setmana per a les transcendentals eleccions alemanyes, que tindran lloc el diumenge 23, afegeix dramatisme i serveix amb safata els discursos de Vance contra la immigració i la crítica actitud que va adoptar la cancellera Merkel en els seus últims anys de mandat. Vance no s'ha aturat aquí i ha aprofitat per defensar la posició del propietari d'X i influent col·laborador de Trump, Elon Musk, de suport a la ultradreta alemanya d'Alternativa per Alemanya. Tot això, amb les enquestes posant en dificultats la democràcia cristiana, impulsant cap a una segona posició molt consolidada l'extrema dreta i desplaçant a la tercera posició els socialdemòcrates de l'actual canceller Olaf Scholz.

Les diatribes de Vance a Brussel·les van ser permanents, així com la crítica a la pèrdua de valors d'Europa, els cordons a la ultradreta o el que va definir com la por de la llibertat. Hi ha un nou xèrif, va dir, referint-se a Trump, i això ajuda a explicar moltes de les seves actituds. Què pot fer Europa si l'amic americà deixa de ser-ho? No hi ha, sens dubte, una resposta fàcil i molt més si Trump i Putin, lluny de barallar-se entre ells, són capaços de traçar alguna mena d'aliança. En aquest cas, Europa tindrà les de perdre. També Ucraïna, òbviament. Ara per ara, Trump es dedica a acovardir tothom amb la premissa que no té amics, només aliats.