Les disculpes de la vicepresidenta María Jesús Montero després de l'exabrupte que va proferir després de la sentència de l'exfutbolista Dani Alves no poden fer oblidar que ha trigat uns quants dies a rectificar, que només ho ha fet després del clam de les associacions judicials i de bona part de l'opinió pública i que ha causat un dany greu al govern espanyol, al seu partit —el Partit Socialista— i a la causa de les dones en una situació semblant. Les paraules de Montero a l'acte públic del PSOE d'Andalusia qüestionant la presumpció d'innocència d'Alves van ser un gran despropòsit i hauria hagut de ser desautoritzada pel president del govern espanyol. En un polític no tot s'hi val i Montero ha de preservar el càrrec que ocupa o deixar-lo.
Evidentment, queda marcada per més que hagi fet un pas enrere. I la seva trajectòria política té una taca d'enormes dimensions, encara que també és veritat que avui tot va molt de pressa i les notícies sobreviuen molt poc temps i molts ho oblidaran en pocs dies. Les allisades a la vicepresidenta han arribat des de tants llocs i ideològicament tan dispars que acotar el cap ha estat imprescindible.
A la declaració del Consell General del Poder Judicial, en aquest cas, no li sobra res: "És responsabilitat dels representants polítics, quan discrepen d'una resolució judicial, compatibilitzar el seu legítim dret a la crítica amb la preservació de la confiança de la ciutadania en les institucions". I apel·la a la vicepresidenta primera del govern espanyol: "La protecció i suport a les víctimes, en especial de delictes contra la llibertat sexual, no implica renunciar a la presumpció d'innocència, que és un dret fonamental".
S'han d'escoltar totes les opinions, però des del govern espanyol no es pot actuar com si fos una barra d'un cafè de poble
Com sol passar en aquests casos d'enorme impacte mediàtic, no hi ha una opinió compartida i unànime sobre la sentència del TSJC del cas Alves. Tanmateix, el fet que fossin tres magistrats considerats del sector progressista és obvi que ha temperat una part de la crítica de l'esquerra i ha ajudat al consens de les associacions judicials. L'impacte inicial sens dubte s'ha temperat. Per què, llavors, l'Audiència de Barcelona va condemnar Alves a quatre anys de presó? Hi va haver, potser, un efecte mediàtic i polític d'arrossegament que es va carregar la presumpció d'innocència? No ho sabrem mai.
Sigui com sigui, després de llegir moltes vegades la sentència i de parlar amb nombrosos experts i dones advocades i del sector judicial, penso honestament que la sentència és ajustada a dret, ja que els dubtes que expressa el tribunal són raonables. No hi ha una conclusió clara i irrebatible de culpabilitat i això ha de reflectir-se a la sentència. En qualsevol cas, s'han d'escoltar totes les opinions, però des del govern espanyol no es pot actuar com si fos una barra d'un cafè de poble. Ni és seriós, ni és acceptable, ni es pot deixar passar.