La contundència amb què Oriol Junqueras ha obert la caixa dels trons a Esquerra Republicana contra l'equip de Marta Rovira, que ha gestionat el partit en els últims temps, ha sorprès molta gent. També la duresa amb què s'ha pronunciat sobre l'estructura B del partit, que ha estat aquests anys un autèntic fangar, des d'on es duien a terme, entre altres coses, campanyes de falsa bandera i es reclutava externs a l'organització, previ el pagament corresponent des del partit, per atacar rivals polítics o propagar notícies falses. Junqueras no s'ha mossegat la llengua en aquestes últimes 48 hores i des dels dirigents atacats no s'ha sentit cap defensa. Es podria dir que qui calla consent, per més que la secretària general hagi publicat un tuit en el compte d'X en el qual diu que per responsabilitat no respondrà ara i que ho farà quan tanqui el seu actual mandat, o sigui, quan hagi passat el congrés del partit previst per al 30 de novembre.
La veritat és que de la manera com evoluciona la campanya interna, a la llista que encapçala l'exalcalde del Maresme Xavier Godàs en nom de Nova Esquerra Nacional, se li farà molt llarga.
Al món de la immediatesa, en el qual la força de les notícies dura normalment fins que n'hi hagi una de nova, és evident que la resposta de Marta Rovira és insuficient si pretén defensar-se. I, per tant, cal donar per bo que Junqueras té raó, quan assenyala que se'l va apartar de les decisions del partit i que un reduït grup de dirigents gestionava Esquerra, prescindint del Comitè Executiu i del Consell Nacional, els dos màxims òrgans de direcció. Ningú no té els elements i la informació que té Rovira i el seu silenci dona per bo que el fang existia, ella el coneixia d'una manera o una altra i que no es va fer res per impedir-ho. Així de senzill, per estrany que pugui semblar i per molts discursos que hàgim sentit en els últims anys d'harmonia, convivència i equip a la cúpula del partit.
En defensa de Rovira sí que han sortit veus des de la candidatura que ella impulsa per barrar el pas al retorn de Junqueras, com la diputada a Madrid i exconsellera Teresa Jordà. La dirigent del sector considerat oficialista o de Calàbria —per la seu del partit— ha dit que les paraules de Junqueras li van provocar tristesa i una gran decepció cap a l'expresident. Segons Jordà, Junqueras prepara una purga interna, si guanya el congrés, quan parla de netejar abans de recosir. Es refereix, la número dos de Rufián, a unes paraules pronunciades a Olesa de Montserrat, en les quals va garantir als presents que no cosirien cap ferida que prèviament no haguessin netejat. La veritat és que de la manera en què evoluciona la campanya interna, a la llista que encapçala l'exalcalde del Maresme Xavier Godàs en nom de Nova Esquerra Nacional i té Alba Camps com a secretària general, se li farà molt llarga.
Una última reflexió: és sorprenent que els òrgans de control ètic del partit no siguin més presents, amb tot el que s'està dient. No n'hi ha prou amb desitjar que en el futur funcionin millor, sinó que el seu silenci envia a l'opinió pública un missatge preocupant. Segon, és evident que no contribueix a rebaixar la tensió aquesta espècie d'atrinxerament de l'actual direcció no acceptant ni un avançament del congrés —es va convocar a mitjan maig i la crisi s'allargarà, almenys, fins al 30 de novembre— ni la designació d'una comissió gestora per gestionar el dia a dia de l'organització. Per als dos moviments potser ja és massa tard, però moltes vegades el pitjor és esperar que amaini el temporal sense fer res.