No hi ha hagut sorpreses i, com s'havia anunciat des de la Moncloa prèviament, Pedro Sánchez ha donat carbassa a Alberto Núñez Feijóo i no li facilitarà la investidura, malgrat que el Partit Popular va quedar per davant del PSOE a les eleccions del 23 de juliol passat. La finta de Feijóo proposant a Sánchez una legislatura de només dos anys amb ell a la Moncloa a canvi de resoldre assumptes de pes pendents des de fa temps, com tota la carpeta de la renovació judicial, no va arribar a ser ni un petit ham, ja que els socialistes aposten per un acord amb Junts per Catalunya o noves eleccions el 14 de gener, abans que no pas facilitar el camí a Feijóo.

Fracassada aquesta via, el líder popular té dos camins: presentar-se com el guanyador de les eleccions a qui el PSOE va impedir governar bastint un pacte de tots contra PP i Vox, o llançar-se a la recerca d'acords aparentment impossibles amb el PNB i Junts. Els primers ja han expressat que no en volen saber res, amb l'horitzó de les eleccions a Euskadi l'any que ve i el temor que un moviment equivocat pogués tenir la seva torna d'aquí a uns mesos amb el suport del PSE a Bildu que donés pas a un govern diferent sense Urkullu a la Lehendakaritza.

El cas de Junts és diferent però no més senzill. No ha dit que no a parlar amb el PP, però tothom sap que les seves condicions són inassumibles per als populars. Amb un altre afegit: si Feijóo té alguna debilitat per cedir, allà hi ha Ayuso i sobretot Vox tancant qualsevol opció. Malgrat això i les reticències que el diàleg amb Junts causa al si del PP català, aquest diàleg es durà a terme oficialment els pròxims dies, amb dirigents significatius de tots dos partits, amb la qual cosa se superarà la fase de contactes discrets que s'ha produït aquest final d'agost. S'està pendent de tancar agendes, acordar el mètode i decidir si es dona publicitat a la trobada, cosa força improbable, si més no, a la primera.

Els populars saben que a l'agenda del partit de Puigdemont hi ha l'amnistia per facilitar una investidura i el paquet de l'autodeterminació i el referèndum durant la legislatura. Ambdues carpetes tenen ritmes diferents i el més urgent és el de l'amnistia, ja que s'haurien de visualitzar moviments abans d'una sessió d'investidura. Cap dels tres partits —PSOE, PP i Junts— no semblen, ara per ara, decidits a moure's de les seves posicions de partida, però caldrà veure com es desenvolupa el joc.

En el cas dels dos partits espanyols, resistint-se a fer cessions a l'independentisme català, i en el de Junts, arriscant-se a una convocatòria electoral que l'afectés negativament, bé per un retrocés electoral —el seu resultat a les passades eleccions va ser molt pobre i la seva estratègia podria tenir premi o càstig— bé perquè li fes perdre la centralitat que l'atzar li va brindar el 23 de juliol. En qualsevol cas, els terminis per a la investidura són tan amplis que primer cal arribar a la votació d'investidura de Feijóo del 27 de setembre i després s'obre un termini de dos mesos en què el rei podria proposar un nou candidat abans que es dissolguessin les Corts automàticament. O sigui, falten gairebé tres mesos de negociacions si s'esgoten els terminis. Tota una eternitat.