No gosaria dir que Alberto Núñez Feijóo és el típic gallec que no es mulla, sobretot perquè pel nord-oest de la Península no es molestin. Però a mesura que passa el temps, sembla un calc de Mariano Rajoy: esquivar els problemes i pensar que les complicacions ja s'arreglaran soles. Potser, l'única diferència és la passió pels esports, faceta en la qual Rajoy li treu diversos cossos d'avantatge: l'expresident maneja amb aplom els noms i els equips de gairebé totes les disciplines esportives, sigui futbol, ciclisme, tennis o qualsevol altra. Tant és així que les úniques col·laboracions regulars de Rajoy en premsa són els seus articles comentant el Tour de França. Feijóo ha acomiadat l'any a Madrid amb la tradicional conferència de premsa amb la qual ha tancat el curs polític i ha estat parc a donar titulars, i fins i tot n'ha servit de contradictoris, perquè cada mitjà triï a gust del consumidor. El tema estrella, Carles Puigdemont i els acords amb Junts. L'objectiu a batre, Pedro Sánchez i el PSOE.
A Feijóo continuen sense sortir-li els números per a una moció de censura i, a més, té el seu necessari aliat Vox amb bones dades a les enquestes i cada vegada plantejant-li més problemes a les comunitats autònomes on governen conjuntament. Els exemples del País Valencià, Castella i Lleó o les Balears il·lustren perfectament quina és la situació. I de manera descarnada la del País Valencià, on el PP ha de protegir Carlos Mazón tot el que pugui, ja que Vox no investiria un nou president dels populars i anar a eleccions seria una tragèdia per a aquests, perquè l'alça de Compromís podria revitalitzar les opcions d'un pacte d'esquerres. Tan feliços com se les prometien abans de la DANA en haver recuperat un feu històric dels Zaplana i els Paco Camps i ara tot està en l'aire. També aquí Feijóo ha actuat no actuant i donant temps perquè les coses es ressituïn. Ha fet el mateix a Catalunya, on és manifestament sabut que si tingués un substitut per a Alejandro Fernández que li garantís la victòria al congrés del partit, el relleu ja s'hagués produït. Però Fernández ha blindat l'organització catalana amb gent de la seva confiança i Feijóo tem, lògicament, un revés.
Feijóo sap que només té una oportunitat més per accedir a la Moncloa: moció de censura o guanyar les eleccions més folgadament
Però, repeteixo, el tema estrella ha estat la seva aliança amb Junts al Congrés dels Diputats en diferents assumptes econòmics i, de manera destacada, en l'impost a les energètiques. Aquí Junts ha trobat l'equilibri perfecte entre defensar inversions a Catalunya de les empreses a canvi de suprimir la pròrroga de l'impost que volia dur a terme el govern de Pedro Sánchez. El mateix ha fet el PNB al País Basc. El resultat final és que hi ha hagut un joc d'interessos compartit i que el president del PP, després de reunir-se amb la cúpula de Foment a Barcelona i animat pels empresaris catalans, es va decidir a obrir converses discretes amb Junts que han donat per als populars el principal resultat que no és cap altre que infligir el màxim nombre de derrotes a Sánchez. L'impost ja és un tema mort per més que ha de cremar l'última etapa amb la convalidació del reial decret que Sánchez va aprovar per satisfer els partits a la seva esquerra —ERC, Bildu i Podemos— i que les Corts rebutjaran al gener.
Si Feijóo aquí va traçar un camí per a acords amb Junts, immediatament se'n va anar a l'altre extrem en assegurar que Pedro Sánchez més que fer-se entrevistes amb Puigdemont a Brussel·les, el que hauria de fer és detenir-lo. No sé com vol que ho faci, perquè més que ha fet l'Estat espanyol per a l'extradició del president a l'exili és difícil de fer i el resultat és el que és: totes les demandes d'extradició s'han saldat amb la derrota de la justícia espanyola. Però més enllà d'aquesta frase, com que el que compta són els resultats, el cert és que per primera vegada s'han obert uns carrils pels quals pot circular la relació entre Junts i el PP i el temps dirà si condueixen a algun lloc o, per contra, no hi ha trajecte possible excepte en coses puntuals. Feijóo sap que només té una oportunitat més per accedir a la Moncloa i que les seves opcions es condensen a guanyar una moció de censura o fer-ho més folgadament que el 2023 a les eleccions generals. No tindrà una tercera oportunitat: això és segur. Encara que també li pot passar que la segona oportunitat se li acabi evaporant mentre decideix quins passos ha de fer.