El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha aconseguit aturar el primer regal enverinat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, als seus onze presidents de comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. Totes elles van acotar el cap i van acceptar, ni que fos de mala gana, que no anirien a la Moncloa a negociar en solitari el nou finançament, renunciaven a qualsevol fórmula de bilateralitat i només acceptarien una negociació multilateral, com fins ara, que inclogués també Catalunya. Feijóo ha ofert una certa imatge de lideratge, malgrat que tots saben que, al final, la madrilenya Isabel Díaz Ayuso o l'andalús Juanma Moreno, que cavalquen pel seu compte, decidiran el que més els interessi i que el que avui és unitat, demà es pot explicar d'una altra manera. No deixa de ser descoratjador per a molts conservadors als quals els agradaria un altre PP, que sempre cometin el mateix error: convertir la seva acció política en una cursa permanent contra el que demana la majoria de la societat catalana.

Ja va passar en els temps de l'Estatut d'Autonomia del 2006, quan el PP va endegar aquella vergonyosa campanya de taules petitòries per tot el territori de l'estat espanyol, recollint-hi signatures en contra. La camarilla de Mariano Rajoy d'aquells anys, amb José María Aznar a l'ombra i els Acebes de torn a la cuina del PP, no va entendre que la reforma de l'Estatut es corresponia amb una demanda majoritària de la societat catalana. Al gallec Alberto Núñez Feijóo li ha succeït quelcom semblant 20 anys després i ha passat de sostenir en fòrums empresarials de Barcelona que no era fàcil d'explicar que a Catalunya no se li fes un concert econòmic quan el tenien bascos i navarresos, a liderar l'oposició a un finançament singular per a Catalunya, que ni és un concert, ni preveu la sobirania fiscal, ni posa fi al dèficit fiscal de Catalunya.

El PP només pensa en Catalunya com a palanca per guanyar vots a la resta d'Espanya

És cert que fer política a Madrid contra el règim mediàtic d'extrema dreta que hi ha instal·lat és gairebé impossible i que quan els Jiménez Losantos i companyia toquen el tambor, el Partit Popular no sap quedar-se quiet. Però tampoc no calia quedar-se tan desprotegit en el moment en què Pedro Sánchez està políticament més desguarnit que mai, i menys quan Koldo García Izaguirre, el protagonista del cas Koldo, assistent personal de José Luis Ábalos, exministre de Foment en el primer govern de Pedro Sánchez i de Transports en el segon, ha començat a enviar missatges d'amenaça gens críptics al PSOE sobre la posada en marxa del ventilador amb la informació que té.

Però el PP té una relació permanentment erràtica amb Catalunya. Només hi pensa com a palanca per guanyar vots a la resta d'Espanya i així s'ha trobat a les portes de la victòria en diverses eleccions espanyoles, l'última vegada el juliol del 2023, i lluny de corregir el tret no ha après res. Al missatge públic dels barons del PP de tots a una, propagat des del Palauet dels Ducs de Pastrana de Madrid —en una curiosa imatge que pretenia presentar Feijóo en un palau de la Moncloa bis—, només li falta, suposo que perquè se sobreentén el missatge, de tots a una contra Catalunya. Un proverbi àrab diu que "Qui mata el lleó menja. Qui no el mata, se'l mengen". I suposo que aquest és el dilema permanent del pobre Feijóo.