La proposta del president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, al president del govern espanyol de designar la Comissió Europea com a mediadora per desencallar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) voreja el ridícul, després de quina ha estat la posició dels conservadors els últims temps. No arriba ni a ocurrència. Imagino com han d'estar els seus detractors interns, després de tota la mofa feta pel PP quan Carles Puigdemont va exigir un mecanisme de verificació a Pedro Sánchez i aquest, de mala gana, el va acceptar.
Caldria anar a l'hemeroteca o a la fonoteca per recollir amb precisió tots els adjectius utilitzats per part del PP i del mateix Feijóo, que fins i tot va arribar a qüestionar-se la mediació internacional i plantejar-la en termes de sobirania nacional. Ara és ell qui ho proposa com una cosa enginyosa, i prova de salvaguardar-ne la gràcia dient que la Comissió Europea no és comparable amb el coordinador-portaveu que tenen Junts i PSOE, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez. És una posició política molt poc sòlida, ja que el PP tenia moltes altres opcions per acordar la renovació del CGPJ, que fa cinc anys que està caducat. En canvi, Pedro Sánchez es va haver d'empassar el que se li va oferir, ja que, altrament, és més que probable que la seva investidura no hagués tingut lloc.
El líder del PP també estableix un precedent negatiu i impropi d'un país sobirà
Però és que, a més a més, hi ha una altra qüestió: què succeirà quan es conegui el rang de les altres dues persones, avui anònimes, que també són internacionals, i formen part del mecanisme de verificació? I si el seu rang supera el que Feijóo pot sospitar i disposen de galons més que suficients? Llavors, lògicament, haurà d'aplaudir i oblidar-se de les crítiques que ha deixat anar. S'ha ficat en un eixam ple de vespes i algú l'ha portat directament a la vora del precipici.
Sánchez, jugador de driblatge curt, però més eixerit que ningú en un marc de turbulències, ha acceptat la proposta de Feijóo. Segurament, confiat que acostuma a guanyar les partides quan surt a la contesa en terreny obert. En el fons, el líder del PP també estableix un precedent negatiu i impropi d'un país sobirà. No soc capaç de recordar quan els dos grans partits d'un estat han recorregut a la mediació de Brussel·les per desencallar la renovació d'un òrgan fonamental d'un estat de dret. Suposo que a la capital comunitària algú es deu estar petant de riure.
No és balder recordar que Puigdemont va recórrer al mecanisme de verificació perquè el que s'ha de solucionar és el conflicte entre Espanya i Catalunya després de la repressió judicial i política contra l'independentisme català durant una dècada. Es pot ser miop o ridícul, però sumar totes dues coses és un problema seriós per a Feijóo.