Com que els discursos de la monarquia espanyola solen ser, en general, innocus —les escasses excepcions en què no ho són es produeixen autèntics estirabots, el 3 d'octubre de 2017 n'és l'exemple més palmari—, cal fixar-se gairebé sempre en les fotografies, les salutacions, les mirades, els gestos i les absències. El viatge de Felip VI a Buenos Aires per assistir a la presa de possessió del nou president de l'Argentina, Javier Milei, ha propiciat diverses situacions que han permès avaluar l'actuació del cap de l'estat espanyol.

Entre altres coses, perquè fa molt poques setmanes Felip VI va presidir a la Zarzuela la jura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol i ho va fer amb un rictus més que seriós. Cosa que no va passar desapercebuda, ja que l'expressió coincidia amb l'enuig de la dreta espanyola pels acords als quals ha arribat el secretari general del PSOE amb els independentistes i que li han permès desplaçar el guanyador de les eleccions, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. Deu minuts escassos de cerimònia, unes fotografies sense encant i poca cosa més va deixar la cerimònia de promesa de Pedro Sánchez. La premsa de dretes va destacar el semblant reial i li va posar raons: la llei d'amnistia.

Per això ha estat més que destacat el somriure obert, còmplice i gens modest en els actes de presa de possessió del populista de dretes Milei i el seu partit La Libertad Avanza, que ha aconseguit una sorprenent victòria davant el candidat oficialista a partir de prometre coses absurdes en totes les àrees i definint-se com a anarcocapitalista. De fet, la presa de possessió de Milei s'ha acabat convertint en una certa cimera de la ultradreta, amb Santiago Abascal com a convidat personal i altres perfils de la dreta més radical com Cayetana Álvarez de Toledo. No van ser els únics ultradretans reconeixibles, també hi havia el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, entre d'altres. Pel perfil de Milei o per les tenses relacions que travessen la Moncloa i la Zarzuela, al monarca no l'ha acompanyat el ministre d'Afers Exteriors, com és habitual, o un altre membre del Consell de Ministres, sinó un simple secretari d'Estat.

Felip VI va presidir la jura de Pedro Sánchez amb un rictus més que seriós, per això ha destacat el somriure obert, còmplice i gens modest a la presa de possessió de Javier Milei

Que tot això coincideixi amb les turbulències conegudes dins de la família reial, convenientment evitades en la fràgil i vulnerable premsa de paper, no és més que una altra mostra d'inestabilitat i del desassossec en què es va instal·lar la monarquia espanyola, primer amb la renúncia de Joan Carles I al tron per casos de corrupció, que acabaria en el seu exili als Emirats Àrabs Units, i després amb la bel·ligerant posició en el tema català i en la repressió de l'independentisme. Aquesta actitud errònia fa que ara la llei d'amnistia també tingui la Corona espanyola entre els perdedors, ja que, al final, el que es reconeix amb aquesta llei és que hi va haver excessos, irregularitats i que l'"a por ellos" podia servir com a tornada ultra, però no com una manera de fer política.