Qualsevol que hagués conegut Fermí Puig en podria explicar mil anècdotes. El cuiner, nascut a Granollers i que va fer carrera a Barcelona, va triomfar en una disciplina gens fàcil, on la competència és molt més gran de la que hom pugui imaginar-se des de fora. Però el seu veritable èxit no va ser entre els fogons, ni quan pontificava sobre el Barça i el cruyffisme, ni quan explicava apassionadament el país que Catalunya havia d'arribar a ser, ni quan defensava la llengua i la cultura catalanes, ni quan actuava de divulgador de la cuina catalana. El que el feia únic, especial, estimat i admirat era la seva inabastable humanitat. Un do i una saviesa a l'abast de molt pocs, i menys en els temps presents, en què les coses acostumen a ser presentades com a blanc o negre.
L'escriptor empordanès Josep Pla, segurament, hauria traçat el seu retrat en un dels seus Homenots, en la versió final dels 60 personatges recollits entre els anys 1969 i 1975. En aquells quatre volums, recollia la semblança de tots aquells que havien deixat empremta en diferents disciplines, com la cultura, la política o l'economia, i que, en el seu conjunt, oferien una visió completa del país. El seu saber era enciclopèdic, la seva informació era desbordant i la seva curiositat, il·limitada. Potser aquestes pinzellades de Fermí ajuden a entendre com és possible que la mort d'un cuiner hagi despertat sentiments tan coincidents entre gent tan diferent i hagi esdevingut un homenatge espontani que ha desbordat les fronteres naturals.
El que el feia únic, especial, estimat i admirat era la seva inabastable humanitat
El seu talent professional el va situar, a 40 anys, al capdavant del Drolma, al primer pis de l'Hotel Majestic, el restaurant més emblemàtic i luxós que ha tingut Barcelona, juntament amb el Via Veneto. El Drolma, situat en ple passeig de Gràcia, va estar obert entre el juny del 1999 i l'agost del 2011, en una experiència nova en aquells anys de la família Soldevila, que aspirava que un hotel de cinc estrelles comptés amb un establiment gastronòmic guardonat per la guia Michelin, com altres hotels de renom al món. Com en l'actualitat succeeix amb el Meurice, el Plaza Athenee o el George V a París; el Dorchester i el Connaught a Londres, o el Condes de Barcelona, per esmentar-ne alguns de molt de renom.
El Drolma, de la mà de Fermí als fogons i del seu inseparable Alfred Romagosa a la sala, va aconseguir de seguida la primera estrella, l'any 2002, i va fer mèrits sobrats per aconseguir la segona, cosa que hauria estat un premi just a un temple gastronòmic excepcional. En aquells anys, no hi havia cap lloc a Barcelona comparable al Drolma. Però la segona estrella no va arribar, la família Soldevila es va impacientar i, allà on hi havia un restaurant irrepetible, la propietat va optar per remodelar la planta, i la sala —que en aquella primera dècada del segle havia presenciat situacions inimaginables, i que avui, algunes, formen part de la llegenda—es va transformar en unes suites de luxe sobre el passeig de Gràcia.
El cuiner va encarar amb esportivitat la decisió de la propietat del Majestic i va planificar acuradament la seva nova aventura, que seria el Restaurant Fermí Puig del carrer Balmes 175, on ha desplegat aquests últims anys tots els seus coneixements en un bonic espai d'autor que era un homenatge a tot el que estimava: la cuina, el Barça, el país, la comunicació i els seus amics, que no eren només aquells que Puig considerava amics seus, sinó una legió de coneguts que es consideraven amics del Fermí. Perquè ell era així. Sempre disposat que casa seva fos teva mentre et servia un espai màgic gastronòmic i, en acabar, tu de menjar i ell de cuinar, una interminable tertúlia improvisada.