Fa uns dies era el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, qui encenia el llum vermell i s'adreçava als conciutadans un cop s'ha constatat que les expectatives sobre l'evolució de la seva economia s'han desplomat al nivell més baix des d'octubre del 2008. Aquest dimecres ha rematat el president de la República francesa, Emmanuel Macron, que en el primer consell de ministres després de les vacances ha parlat del final de l'abundància i de les vivències compartides i no ha estalviat dramatisme al que vindrà, que serà, ha dit, la suma de diverses crisis, cadascuna més greu que l'altra.

Aquest to gairebé apocalíptic de Macron, situant obertament un horitzó de pobresa, i l'exigència als ministres que parlin a la població francesa "amb molta claredat" ens sorprèn aquí, acostumats al fet que la classe política espanyola no parla mai clar, i es refugia en crítiques partidistes, amagant el màxim temps la veritat. Ja m'agradaria a mi sentir Pedro Sánchez parlar menys de qüestions en les quals realment no pinta res, com la guerra a Ucraïna, i que fos capaç de centrar un discurs econòmic realista, gens prepotent i que ens digués com pensa abordar tot el que ve.

Europa s'està preparant per a un hivern de vertigen i tot el que ens ofereix el PSOE és un debat estèril i infantil sobre la temperatura de l'aire condicionat i de les calefaccions o sobre els avantatges o no utilitzar corbata per estalviar energia. Tornem a Alemanya: el ministre de Finances, Christian Lindner, líder del Partit Liberal, ha proposat una baixada d'impostos perquè al voltant de 10.000 milions segueixin en mans dels ciutadans. És difícil que prosperi atès l'executiu de coalició amb socialdemòcrates i verds, però el que sí que és segur que s'executarà és la baixada de l'IVA del gas que passarà del 19% al 7% fins al març de 2024. A Espanya l'IVA del gas és del 21%.

Caldrà fer sacrificis per defensar la llibertat, ha assenyalat Macron. Mentrestant, Pedro Sánchez, de gira per Sud-amèrica, aquest dimecres a Colòmbia, l'únic missatge que envia és que a Espanya les coses no estan pas tan malament. Una estratègia, d'altra banda, molt habitual en Espanya: no hi ha res millor que una gira per l'estranger per oblidar-se dels problemes domèstics, aprofitar per criticar l'oposició i ajornar les respostes a la crisi econòmica i la inflació. Perquè la tardor ja és aquí i mentre a Europa la preocupació que Rússia tanqui l'aixeta ha anat en augment i el gas s'ha disparat per sobre del 10%, aquí continuem oblidant aquell proverbi xinès que diu que quan el savi assenyala la lluna, el neci es queda mirant el dit.