Com que als jutges no els jutja ningú o, en el millor dels casos, es jutgen entre ells, caldrà deixar la decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional sobre les diligències que ha practicat el jutge Manuel García-Castellón en una garrotada al magistrat. No és res que faci immutar, segurament, aquest polèmic magistrat que es passejava fa unes quantes setmanes entre crits i proclames d'"Aguanta, campeón" quan la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, li va imposar una medalla durant la visita del president argentí, Javier Milei, a la capital espanyola. No hi ha reconeixement més gran per a un personatge públic, sigui jutge, polític, actor, tertulià, escriptor o empresari, que ser un flagell dels independentistes catalans. El cum laude es concedeix si, a més, ets català. Doncs bé, l'instructor del cas Tsunami Democràtic ha vist com quedava anul·lada la investigació prospectiva que estava fent durant aquests últims tres anys i s'ha vist obligat a arxivar provisionalment el cas.

Això vol dir que la imputació del president a l'exili, Carles Puigdemont, per l'acusació de terrorisme, feta el novembre de l'any passat i derivada al Tribunal Suprem per la seva condició d'aforat, ha de decaure, com la del també diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg. El mateix que ha passat amb la investigació de la secretària general d'ERC, Marta Rovira; Oleguer Serra, directiu d'Òmnium Cultural; el periodista Jesús Rodríguez, i el ciutadà italià Flavio Giulio Foglia, així com dels sis investigats que figuraven en la causa del 2021 —Oriol Soler, Marta Molina, Josep Campmajó, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell i Jaume Cabaní—.

Encara que sigui molt tronat, val la pena recordar-ho. García-Castellón va reactivar la causa de Tsunami Democràtic, oberta el 2019 i sense activitat aparent, just en el moment en què el govern de Pedro Sánchez va arribar als primers acords d'investidura tant amb Junts per Catalunya com amb ERC per aprovar la llei d'amnistia del procés i de tots els fets relacionats amb el moviment independentista des del 2012, inclosos el referèndum i la declaració d'independència i les protestes després de la manifestació de les condemnes del Suprem als líders del moviment independentista. Doncs bé, en aquell moment de la tardor passada, va dur a terme la resolució d'imputació per terrorisme en incloure el ciutadà mort en les manifestacions de protesta per les condemnes del Suprem a l'aeroport del Prat, malgrat que una jutgessa havia descartat al seu dia que s'hagués degut a la mobilització massiva, impulsada per Tsunami. El magistrat també va fer investigar si es volia atacar el rei Felip VI en una visita, amb la suposada complicitat d'un agent dels Mossos.

García-Castellón va reactivar la causa de Tsunami Democràtic just en el moment en què el govern de Pedro Sánchez va arribar als primers acords d'investidura per aprovar la llei d'amnistia

La decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional és important perquè ha servit per tancar el perímetre de les acusacions sobre els principals líders independentistes. De fet, i a banda del que decideixi la instructora del Suprem Susana Polo sobre aquest mateix cas, queden en mans del magistrat del Suprem Pablo Llarena la situació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i les ordres de detenció contra ells si trepitgen territori espanyol; i en mans del president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, per les acusacions de malversació que mantenen la inhabilitació sobre Oriol Junqueras, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa. En canvi, la número dos d'Esquerra en aquells anys i actualment número u per la dimissió de Junqueras, Marta Rovira, després de la decisió de l'AN, ha canviat la seva situació legal, segons Esquerra, i tornarà a valorar conjuntament amb els seus advocats si es donen les garanties legals per al seu retorn a Catalunya.