Una de les grans incògnites que hauria de veure la llum en les setmanes vinents és el que entén el govern espanyol per finançament singular per a Catalunya i que va ser, segons va ressaltar públicament l'anterior direcció d'Esquerra Republicana, l'element determinant per facilitar la investidura de Salvador Illa com a president el mes d'agost passat. Molt hem sentit parlar a uns i a altres sobre els carrils econòmics en els quals s'hauria de sustentar el nou sistema de finançament de Catalunya, però la qüestió és que avui dia tan sols tenim opinions interessades expressades fa uns mesos amb la intenció de decantar la investidura d'Illa i forçar les resistències que tenien els republicans.

Arriba ara, per tant, l'hora de la veritat per al president, obligat com està a encaixar les peces del puzle entre la Moncloa i el carrer Calàbria. En primer lloc, la seva principal negociació ha de ser amb Pedro Sánchez. És allà on ha d'utilitzar Illa tota la seva influència per convèncer els socialistes espanyols que és el moment d'oferir a Catalunya no només un finançament millor, sinó també diferent. Aquesta diferència en positiu implicaria crear una administració tributària única de la Generalitat que fos la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya. Un segon concepte nou gira al voltant que l'aportació catalana a les finances de l'Estat integri l'aportació pel cost dels serveis que l'Estat presta a Catalunya i l'aportació a la solidaritat.

Amb onze anys caducat el vigent sistema de finançament espanyol, tothom assumeix que se n'ha d'establir un de nou. Per intentar refredar la discussió, la Moncloa va anunciar que tothom tindria més diners i que tots tindrien el seu finançament singular. Una manera barroera d'intentar sortir il·lès del xoc territorial, però d'escassa virtualitat perquè, al final, tots saben sumar i restar i la discussió del finançament autonòmic va, sobretot, dels diners que reben uns i altres. Però l'acord d'investidura d'Illa és clar: "Amb l'objectiu d'implementar aquest nou sistema de finançament singular per a Catalunya, haurà de formalitzar-se el present acord durant el primer semestre de 2025, en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l'Estat". O sigui, aprovat abans del 30 de juny i en el segon semestre de l'any les modificacions legislatives necessàries a les Corts.

Arriba l'hora de la veritat per al president Illa, obligat com està a encaixar les peces del puzle entre la Moncloa i el carrer Calàbria

Però Esquerra Republicana i el retornat Oriol Junqueras també tenen les seves necessitats i en l'actual conjuntura del partit encara més. Sobretot quan sap que l'acord de finançament mai no serà i tampoc no s'assemblarà al concert econòmic de bascos i navarresos. Aquest serà l'argument fonamental de Junts per oposar-se a l'acord, si finalment els socialistes i ERC assoleixen un acord definitiu i aquest obté el vistiplau del PSOE. Junqueras té una confiança limitada en el PSOE, però a diferència de la formació de Carles Puigdemont, està expectant davant del moviment de Sánchez en una qüestió que és capital per al seu principal baró territorial.

Com si no fos prou complicada la carpeta del finançament, la seva principal responsable és la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, la sevillana María Jesús Montero, que està preparant el seu desembarcament al capdavant del PSOE andalús, dins d'una estratègia de Sánchez que els seus ministres copin les secretaries generals en les diferents autonomies. Costa pensar que els interessos de Junqueras i Montero amb Illa pel mig arribin a ser coincidents. Encara més, vist panoràmicament, la impressió que un observador pot extreure dels moviments de Sánchez és que no preveu una legislatura massa llarga... o una estada seva a la Moncloa que salti a l'any vinent.