Després que fóssim convenientment informats pel jutge Pablo Llarena que la posició del Suprem, que marcaria a les noves ordres d'extradició del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, consistiria a tirar-se a l'esquena la reforma del Codi Penal i aplicar la pena de presó de fins a 12 anys del text anterior, i no la d'un a quatre anys de presó de l'actual, ha arribat aquest dimecres el torn de la Fiscalia. Hi havia interès per conèixer si els quatre fiscals de la sala segona del Suprem en el judici del procés —Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena— compartirien la interpretació de Llarena tenint en compte l'escala de comandament existent a la Fiscalia i que, per jerarquia, arriba fins al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, de 56 anys, fiscal de sala des del 2021 i des del passat agost, màxim responsable del ministeri fiscal. Un currículum mancat del pedigrí dels pota negra del Suprem, com el mateix Zaragoza, fiscal de sala des del 2005 i cap de la Fiscalia de l'Audiència Nacional entre el 2006 i 2017.

Es pot assegurar que l'escrit dels fiscals del Suprem no ha decebut el seu públic: accepta com a bona l'estrafolària interpretació de Llarena sobre la malversació i discrepa del jutge del Suprem sobre que a Puigdemont, Comín i Ponsatí no se'ls apliqui el delicte de desordres públics agreujats. Els fiscals al·leguen que, en desaparèixer el delicte de sedició, és el que se'ls ha d'aplicar, amb una petició de pena entre tres i cinc anys d'inhabilitació especial per a feina i càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic. En cas que els autors es trobin constituïts en autoritat —que és el cas— la pena d'inhabilitació serà absoluta per temps de sis a vuit anys. I quin és el resultat d'aquesta interpretació de la Fiscalia? Doncs que si sumem els 12 anys de malversació i els cinc de desordres públics agreujats, podríem estar davant d'una petició del ministeri fiscal de fins a 17 anys de presó per al president Puigdemont.

Benvinguts tots al món terrenal i als jocs de mans de Pedro Sánchez. Va oferir una modificació del Codi Penal, va sumar unes majories parlamentàries per tirar-ho endavant i som davant —tant de bo no acabi així— del més semblant a aquella frase del president Jordi Pujol quan es va començar a negociar un nou Estatut amb el president Pasqual Maragall a la Generalitat. "Compte que no ens acabem disparant un tret al peu", va sentenciar, i no va errar el seu pronòstic després de la sentència de Tribunal Constitucional. L'escrit dels fiscals del Suprem ha comptat amb l'aval de la Fiscalia General de l'Estat i el silenci del govern espanyol i de La Moncloa. Coneixent Pedro Sánchez, que sempre juga el contrari del que promet, és molt probable que, en aquests moments, s'estigui arronsant d'espatlles davant dels qui li reclamen explicacions i es limiti a dir que ell ja ha fet tot el que podia.

Em sap greu ser ocell de mal averany i apuntar que això del jutge Llarena i dels fiscals del Suprem ja es veia venir. No calia jugar amb informació privilegiada, sinó conèixer mínimament el funcionament de l'estat espanyol. Algú em deia aquest dimecres: però com pot fer això la justícia a Pedro Sánchez? No tinc una resposta, encara que crec que la pregunta està mal formulada. La realitat és que el govern espanyol ha perdut el control de la reforma del Codi Penal des que va ser aprovada per les Corts i el Suprem sempre va tenir clar que Sánchez no els la jugaria esmenant-los la sentència per la porta del darrere. Defensaria la seva sentència com fos, faria el que espera el Madrid polític i mediàtic, i, de passada, demostraria que són ells els que manen, el poder judicial i no l'executiu o el legislatiu.

I Sánchez, feta la reforma amb l'esquerra, potser es mor de ganes que la història l'assenyali com el president que va aconseguir el lliurament de Puigdemont. Qui sap. En la seva situació de debilitat, per guanyar unes eleccions ha d'estar disposat a fer el que calgui.