La decisió de la fiscalia espanyola de no rescatar Mariano Rajoy de la justícia andorrana i permetre la investigació relacionada amb l'Operació Catalunya deixa l'expresident del govern espanyol més a prop d'asseure's al banc dels acusats d'un tribunal del país veí. És clar que hi ha moltes, moltíssimes raons, per a la decisió de la fiscalia, però no deixa de cridar l'atenció com s'ha tret de sobre la petició d'auxili de tot un expresident espanyol. Hi ha raons de fons i també de forma. Respecte a les primeres, a Rajoy se'l fa responsable de permetre durant la seva època de president, el desgavell més gran possible entre els cossos de seguretat amb la creació de la brigada Villarejo i companys, que no va ser cap altra cosa que una grollera utilització de fons de l'estat, per perseguir l'independentisme com si es tractés de les còmiques aventures de Pepe Gotera i Otilio nyaps a domicili.

L'Operació Catalunya va ser un gran nyap, ha deixat un rastre inesborrable que compromet els cossos de seguretat, ha propulsat una imatge internacional d'Espanya més pròpia d'un país de pandereta que d'un soci fiable de la Unió Europea i, en definitiva, ha fet l'estat ostatge d'un personatge com Villarejo, que ha acabat utilitzant la seva videoteca i fonoteca en benefici propi. Les conseqüències del nyap és clar que han estat lesives per a l'independentisme, però els danys col·laterals per a l'Estat han estat molt grans. D'això se'n fa responsable el tàndem Mariano Rajoy-Jorge Fernández (el seu ministre de l'Interior) i per això no és tan estrany que la fiscalia no s'hi hagi posat de perfil.

El fet que la investigació sigui a Andorra i no a l'Audiència Nacional o al Tribunal Suprem també hi deu haver ajudat, perquè la peça de l'expropiació del que acabaria sent la confiscació i posterior dissolució de la Banca Privada d'Andorra formarà part d'un dels episodis més incomprensibles de l'estat espanyol en la recerca de qualsevol rastre que pogués acabar derivant en una acusació de diners a l'estranger de l'expresident Jordi Pujol i també d'Artur Mas. Ara, si no hi ha un canvi brusc de guió, la justícia espanyola haurà ensenyat els ullals a un Rajoy amb el qual mai no va tenir una especial sintonia, més per tou que no pas per altra cosa. El que pugui passar a partir d'ara dependrà de com s'acabi concretant un delicte gens menor com és intentar intimidar un govern -en aquest cas l'andorrà- amb informació falsa i suposadament sota amenaces i coaccions.

La decisió inicial de TSJ de Madrid paralitzant la comissió rogatòria d'Andorra queda ara en dubte amb la posició de la fiscalia, que hauria d'acabar fent un gir a tot el cas. La maniobra de Rajoy no ha frenat la seva citació i és normal que hagin aparegut els primers nervis entre l'anterior cúpula governamental. Una cosa que va començar amb molt poc perfil polític i pràcticament sense cap seguiment informatiu, també amb un cert retard de la justícia andorrana, va agafar primer velocitat al país veí i ara ha acabat tenint una mínima empenta per pensar que, potser sí, Rajoy acabi al banc dels acusats d'un tribunal andorrà. Seria tota una novetat i una bona notícia per a la contaminada i malmesa justícia espanyola.

Però coneixent la justícia espanyola, no s'han de llançar les campanes al vol perquè poden acabar passant moltes coses i Rajoy acabarà recorrent a tots els tribunals possibles per canviar la posició de la fiscalia i el que això suposa si prospera. No som, per tant, al final encara que s'ha fet un pas important. I l'actuació del col·lectiu de juristes Drets ha estat molt important tant en la difusió del problema com en la feina feta.