Encara que s'ha complert aquest diumenge el 47 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, un té la impressió, cada cop més acusada, que els franquistes s'han fet càrrec d'una part important del relat de la situació política a Espanya i, sense cap prevenció, es van fent notar cada cop més en l'arquitectura de l'estat, en els llocs estratègics, i d'una manera molt especial a l'alta judicatura i en els mitjans de comunicació. Durant molts anys es recordava aquella frase de Franco del atado y bien atado com una referència exclusiva o preferent respecte als militars, però avui sabem que anava molt més enllà dels uniformats i les casernes.

Hi ha moltes maneres de comprovar que el franquisme continua latent i que hi ha un deep state que té vida pròpia i que actua al marge del poder polític. Fa uns dies vam saber que el general Fernando Alejandre, cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad) el 2017, va activar unilateralment, encara que després va recular, un pla per intervenir militarment Catalunya. El militar ho ha explicat en un llibre, i el govern espanyol només ha contestat al diputat Jon Iñarritu que ho considera gravíssim, encara que ho ignora completament. No entraré en el tema de la sentència del procés emesa pel Tribunal Suprem, però a hores d'ara ja són molts els juristes que consideren que no va ser conforme a dret i que es van exagerar les condemnes.

Per no parlar de la renovació del Tribunal Constitucional a la qual està obligat el Consell General del Poder Judicial per mandat constitucional, i que aquest òrgan directament es tira a l'esquena. Aquí hi ha els membres conservadors del CGPJ, de fet els denominats progressistes tenen poc d'aquest terme, bloquejant-ho i ja s'han complert dos mesos de la violació. Tot, per mantenir la majoria en el TC i utilitzant com a moneda de canvi la sedició acordada pel govern espanyol amb Esquerra Republicana. Fins que no s'entri a fons en la desjudicialització de la política, no es tornarà els jutges al seu lloc i no passaran a ser un dels poders de l'Estat, no com són ara, l'únic poder de l'Estat.

Que s'hagi volgut aprofitar el 20-N d'enguany per iniciar una campanya internacional i reclamar el tancament de l'edifici de la Comandància Superior de Policia de Barcelona, símbol de tortures i vexacions, per tal que es lliuri a les institucions catalanes i es converteixi en un centre de memòria i reparació, és una mostra més de les deficiències democràtiques de l'Estat. Un total de 176 entitats d'una vintena de països s'han sumat a la petició al govern espanyol per reconvertir la comissaria. Estem parlant d'un edifici que en condicions normals ja s'hauria reconvertit, encara que només fos per esborrar la infausta memòria en molts catalans.

Aprofitar el 20-N per visualitzar tot el que manca per fer ens recorda que hi va haver una mort física, però que les resistències del franquisme sociològic continuen marcant exageradament el comportament de l'estat.