L'anunci del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) d'intentar novament una fusió amb el Banc Sabadell, comunicat per sorpresa dimarts passat, tal com ha estat plantejat per l'entitat que presideix Carlos Torres, és per a Catalunya una notícia inquietant, i és del tot lògic l'escepticisme que ha provocat. És cert que el Sabadell ja no té la seva seu a Barcelona i que, arran dels moviments tel·lúrics que es van produir l'octubre de 2017, ara està a Alacant. Però dit això, a escala operativa o de connexió amb el teixit empresarial català, tant grans com petites i mitjanes empreses, la seva relació és molt preferent, com correspon a la seva història, fundat el 1881 en la cocapital del Vallès Occidental.

El Banc Sabadell s'ha limitat, fins ara, a donar per rebuda la proposta del BBVA, sense haver expressat en públic cap opinió. Procedirà a fer-ho quan hagi reunit el seu consell d'administració divendres, o a tot estirar dilluns. Només ha parlat el banc presidit per Torres, que aquest Primer de maig ha avançat que proposa al Sabadell que la nova entitat financera tingui una doble seu operativa a Espanya, l'actual seu del BBVA a Madrid i una altra a Sant Cugat, on hi ha el centre corporatiu del Banc Sabadell. Segons el banc basc-madrileny, es reforçaria així el paper de Barcelona com a hub europeu per a les empreses més innovadores i disruptives del món.

També proposa el banc basc-madrileny que la denominació social i la marca sigui la del BBVA, però que es mantingui la marca Sabadell en aquelles regions o negocis en els quals pugui tenir un interès rellevant. En el nou consell d'administració de l'entitat resultant, el BBVA els reserva tres seients, un d'ells amb rang de vicepresident. No hi ha entremig una aportació de diners, sinó un intercanvi d'accions en una proporció d'una del BBVA per cada 4,83% del Sabadell, o sigui amb una prima del 30%. En síntesi no és una operació nova, sinó molt semblant a la que ja va fracassar el 2020, en plena pandèmia, i amb els mateixos protagonistes, Carlos Torres i Josep Oliu. En aquella ocasió, l'intercanvi era més o menys d'un a vuit i l'economia espanyola estava semiparalitzada.

No és una mera operació bancària per a Catalunya, que ha vist com cada entitat absorbida pel BBVA era una peça menys de capacitat de maniobra

No és la situació actual. El Sabadell ha presentat aquesta mateixa setmana resultats del primer trimestre, amb uns beneficis rècord de 308 milions, més del 50% que en el mateix primer trimestre de l'any anterior. La situació de l'entitat, per tant, no l'obliga a una fusió i després de molts anys pot mirar amb un cert optimisme al futur, fruit de la feina ben feta per l'equip encapçalat per Josep Oliu i César González-Bueno, preservant contra vent i marea la seva independència i allunyant-la d'intents de fusió.

Les autoritats catalanes, els partits polítics i les organitzacions empresarials i sindicals han d'intentar preservar la seva actual autonomia en benefici de Catalunya i dels catalans. No és una mera operació bancària per a Catalunya, que ha vist com cada entitat absorbida pel BBVA era una peça menys de capacitat de maniobra: des de Banca Catalana el 1998 i la fusió de caixes Unnim, que agrupava Terrassa, Manlleu i Sabadell, absorbides el 2012 i que li va suposar uns 2.000 milions en ajuts del FROB. Dos anys després, el BBVA compraria Catalunya Caixa, antiga Caixa Catalunya. Si ara engolís el Sabadell, tancaria el cercle. I Catalunya en sortiria, sens dubte, perdent.