Si no sorgeixen moviments subterranis que els estudis d'opinió no detecten, el Partit Popular s'encamina a la seva novena majoria absoluta a Galícia, després d'haver-se celebrat—des de les primeres autonòmiques, el 1981— un total de 12 comicis. D'aquestes quatre eleccions gallegues en què no ha guanyat per majoria absoluta, en dues ha governat en minoria i en dues més ha estat a l'oposició, l'última vegada que això va succeir va ser a la ja llunyana legislatura de 2005-2009, en les quals el ja traspassat Manuel Fraga es va quedar a un escó de la majoria absoluta.

Es podria dir que Galícia és exclusivament del PP, però aquesta afirmació es trenca quan es repassa que no governa a cap de les set ciutats gallegues, i de les quatre diputacions tan sols controla la d'Ourense. Fora d'aquesta fotografia, a la resta del país, sí que el seu domini és aclaparador i els lideratges de Fraga primer i de Feijóo després li han donat una amplitud de captació de vot que salta les fronteres naturals vistes des de Madrid. Així, és més centrista i té suaus tocs galleguistes, els mínims en una societat molt conservadora. Però que electoralment li funcionen.

Si no sorgeixen moviments subterranis que els estudis d'opinió no detecten, el PP s'encamina a la seva novena majoria absoluta a Galícia

En l'actualitat, dels 75 escons que té el Parlament gallec, els populars tenen un molt sòlid matalàs de 42, quatre per sobre de la majoria absoluta. I la presentació d'un candidat tan gris com Alfonso Rueda, elegit substitut de Feijóo el 2022, quan va assumir la presidència del PP espanyol, no sembla estar en risc a les eleccions del pròxim 18 de febrer. Si més no, això és el que assenyalen totes les enquestes quan falten menys de quatre setmanes. I això que el nacionalista BNG apareix clarament a l'alça, amb opcions de sumar fins a 22 escons, tres més que els que té actualment.

Si aquest fos el resultat final, Feijóo assoliria una victòria de mèrit a casa, i la línia dura i anticatalana del PP guanyaria punts. De fet, els populars caminen a cavall d'un únic discurs a Espanya i que no és cap altre que la dependència de Pedro Sánchez de l'independentisme català. Això els funciona a un Madrid cada vegada més dretanitzat i amb ganes d'eliminar políticament Sánchez. Però, alhora, els porta a allunyar-se de la realitat política del dia a dia i a protegir, fins i tot, operacions polítiques del passat govern Rajoy, clarament il·legals, com l'Operació Catalunya.

Això s'està veient aquestes setmanes, i amb l'horitzó de la comissió parlamentària de l'Operació Catalunya, els populars tindran una dolorosa pedra a la sabata que li costarà seguir el ritme. Si no, el temps ho dirà.