La impúdica campanya de la junta directiva per forçar la marxa de Leo Messi del club, fer caixa amb el seu traspàs i revertir els números vermells de l'última temporada ha tingut la resposta de l'astre argentí: el jugador més gran de la centenària història del club ha enviat aquest dimarts un burofax a l'entitat expressant el seu desig de deixar el Futbol Club Barcelona. Josep Maria Bartomeu, que va heretar un club al cim de l'esport mundial, amb un patró de joc identificable i envejable al món del futbol gràcies a Cruyff i Guardiola, amb el millor jugador del planeta al seu equip i envoltat amb una legió inigualable d'estrelles, se l'ha fos tot en unes quantes temporades. Les d'una presidència omplerta d'errors, entossudit a canviar l'ADN del barcelonisme i obsessionada a dividir entre favorables i detractors més que a sumar i escoltar els vells del lloc.

Ja no es tracta de quant ingressarà el Barça per Messi, ni de quant temps costarà tornar a tenir un equip competitiu, que això moltes vegades és fruit de factors impredictibles: això avui, aquest dia trist del barcelonisme, per important que sigui, és del tot secundari. Només hi ha una cosa important en aquests moments: forçar la dimissió de Bartomeu i de la seva junta directiva. Treure'ls tots davant de la destrossa feta i intentar salvar el club amb una nova junta directiva. Avui millor que demà. El president no pot i no ha d'arribar a març, que és quan vol convocar eleccions, pel bé de l'entitat.

Bartomeu ja no serà el president que estableixi les bases del nou estadi, com pretenia i ambicionava. Serà el president que haurà facilitat amb el seu menyspreu i amb una irresponsable protecció mediàtica sense parió que el millor jugador del món faci les maletes fart de mentides i de què la directiva malgasti diners en campanyes de difamació en contra seu i d'altres jugadors a través de l'empresa I3 Ventures. La Covid-19 i el tancament de l'estadi per als partits de futbol no poden continuar tapant l'enorme malestar de l'afició, com s'ha evidenciat al cap de poques hores de l'anunci de Messi a les portes de l'estadi. És necessari que el barcelonisme trobi amb urgència la manera de respondre adequadament a una crisi sense parió.

Quan el Barça va comunicar per telèfon fa uns quants dies a Luis Suárez que no comptava amb ell i que busqués ofertes, és evident que l'estratègia perseguia un objectiu de caça encara més important que la del jugador uruguaià: pressionar Messi perquè adoptés una decisió com la que ha dut a terme, privant-lo del seu aliat més important al terreny de joc. El Barça ha esclatat i és un club a la deriva. No podem perdre ni un minut més.