El president Pere Aragonès ha completat a primera hora del vespre d'aquest diumenge un govern que té com a característica principal dos elements: en primer lloc, va més enllà de les mateixes files d'Esquerra Republicana, i incorpora consellers que se'ls pot identificar amb l'àlbum de fotos del PSC, Convergència o Podem en el passat. En segon lloc, neix amb enormes dificultats parlamentàries per no sucumbir de bon començament. A les ja conegudes crítiques de Junts perquè convoqui eleccions o se sotmeti a una moció de confiança, s'hi ha afegit aquest diumenge la líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, que amb un to poc habitual amb ERC ha assegurat que el nou executiu neix mort.

Amb una actitud molt més cauta i suau en les formes, el líder del PSC, Salvador Illa, continua allargant la mà a Aragonès per aprovar els pressupostos. Cada vegada que ho fa, ERC li dona carabassa i fins i tot Junqueras ha afirmat que abans es prorrogaran els pressupostos del 2022 que no pas s'aprovaran amb el PSC els comptes públics del 2023. La nova consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, vella coneixedora de la casa, on va estar quan la dirigien Junqueras i Aragonès, es trobarà amb la principal patata calenta que permetrà saber si el Govern gaudeix d'unes certes constants vitals o si està, simplement, amb respiració assistida a l'espera del cop de gràcia.

La composició del nou Govern ha aconseguit sorprendre per la incorporació dels exsocialistes i exconsellers Quim Nadal —set anys amb Maragall i Montilla, va estripar el carnet socialista el 2015—, que s'ocuparà de Recerca i Universitats, i Manel Balcells, que estarà al capdavant del Departament de Salut. L'històric diputat de Convergència al Congrés entre els anys 1996 i 2019 Carles Campuzano, que va militar al PDeCAT fins a l'any 2020. O l'ex secretària general de Podem a Catalunya Gemma Ubasart, actualment professora de la Universitat de Girona.

Més enllà de posar en pràctica la seva aposta política d'eixamplar la base, és evident que, en el fons, el que es posa en evidència és una opa als comuns —Gabriel Rufián a Santa Coloma difícilment rascarà vots del PSC, però pot fer mal als comuns i ajudar que ERC aconsegueixi la Diputació de Barcelona— que té com a principal objectiu aconseguir l'alcaldia de Barcelona, una cosa que no va poder aconseguir el 2019 malgrat que va quedar primera força política. La implosió a Junts que va desencadenar Esquerra cessant el vicepresident Jordi Puigneró tenia també una bala a la recambra: apartar Xavier Trias de la candidatura a l'alcaldia de Barcelona i facilitar el camí a Ernest Maragall. Trias, malgrat que l'escenari polític actual no és el que més li agrada, lluny d'apartar-se i renunciar a la llista, contempla molt preferentment presentar-s'hi més que no pas deixar-lo córrer.

Aquest dimarts el segon Govern Aragonès es reunirà per primera vegada i s'inicia així, amb 20 mesos de retard, el que van trencar els resultats de 14 de febrer del 2021, que van obligar un executiu de coalició entre ERC i Junts, en quedar primer el PSC. El que passa és que a hores d'ara aquella opció inicial que mai va ser posada en pràctica tenia sentit si l'aritmètica sumava. Ara no suma i Esquerra té al davant aparentment tot l'arc parlamentari.