L'acord que han assolit el PSC i Junts per lligar de mans el Govern al Parlament pel tema de la sequera, forçant-lo a assumir iniciatives que no preveia, porta l'executiu de Pere Aragonès a una situació difícil en un tema electoralment complicat: sumar-se a la majoria que ells anomenen de la sociovergència i posar al mal temps bona cara o fer evident que estan en minoria, votar-hi en contra i fer evident que en un tema capital com és la lluita contra la sequera és l'oposició qui porta la veu cantant. Socialistes i Junts han jugat les cartes amb certa astúcia: han pactat entre ells i han acordat les mesures amb les empreses del sector, que són els que coneixen més bé el dèficit actual i quines són les prioritats, i amb els sectors afectats, fonamentalment, els pagesos, molts d'ells, petits o mitjans propietaris que necessitaran ajuts directes i que corren a més del risc de perdre la collita —molts d'ells, per exemple, els que conreen cereals, ja la donen per perduda— veure com es moren els arbres, una cosa que encara es podria evitar. Tot això, en un moment en què el Govern ha ampliat de 224 a 495 els municipis en situació d'excepcionalitat.

Encara que serà dijous quan es votarà la proposició de llei de Junts i ho farà, excepcionalment, per lectura única per agilitar tots els terminis que permet la legislació parlamentària, les cartes ja estan repartides després que Junts fes públiques les mesures que prèviament havia acordat amb els socialistes i la inversió de 500 milions per a l'impuls de les infraestructures, algunes de les quals amb caràcter immediat. En síntesi, el que és urgent té a veure amb un impuls a la reutilització de l'aigua, donant-li una nova vida —l'ampliació de la biològica Estació Depuradora d'Aigües Residuals del Prat o l'ampliació de l'aprofitament de l'Estació de Regeneració d'Aigües de Sant Feliu de Llobregat— i pel que fa a allò més a mitjà termini, que no solucionarà el problema actual, té a veure amb la construcció de dessalinitzadores que tenen un recorregut molt més lent, ja que els resultats no es veuran fins d'aquí a quatre anys.

Al Govern, el punt àlgid de la sequera i el seu debat en el Parlament —conseqüència del fracàs de la cimera que va convocar el president Aragonès el passat 31 de març— li ha coincidit amb la polèmica de les oposicions a més de 13.000 treballadors de la Generalitat per consolidar la seva plaça com a funcionaris i que es va saldar amb un escàndol majúscul perquè l'empresa contractada no va ser capaç de gestionar-les correctament, garantir la confidencialitat dels opositors, disposar d'un espai mínim per celebrar les proves i un llarg etcètera. Aquí sí que el Govern ha reaccionat amb la celeritat més gran possible, cessant la directora de la Funció Pública, Marta Martorell, pel caos generat, una vegada s'havien constatat els errors generats i una falta de control absolut del que eren el nombre més gran de places mai convocades per l'administració catalana. Més enllà de la falta d'experiència de la directora cessada, és evident que la responsabilitat en aquests casos va sempre, políticament parlant, cap a dalt i cap a baix, i d'això miren d'aprofitar-se els partits de l'oposició, portant la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, contra les cordes.

A diferència del tema de la sequera, aquí no hi ha només el PSC i Junts demanant responsabilitats al Govern que vagin més enllà del cessament de la directora general, sinó també la resta de partits de l'arc parlamentari, tant a la dreta com a l'esquerra. Encara que l'activitat parlamentària sol fer una aturada durant les campanyes electorals, caldrà veure què passa aquesta vegada i si hi ha una convocatòria del Parlament la vigília del 28 de maig per evidenciar la fragilitat de l'executiu. L'executiu d'Esquerra Republicana necessitarà aliats amb els quals, ara per ara, no compta, si no vol que aquestes últimes tres setmanes llargues fins al dia de les eleccions se li facin eternes.