El moviment independentista està desorientat però no pas desmobilitzat. Els negres auguris sobre l'assistència a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya han quedat en això, en pronòstics, prediccions i fins i tot desitjos. Cal dir-ho sense embuts: la convocatòria de l'ANC amb el suport d'Òmnium i l'AMI ha estat un èxit i la manifestació ha estat una gran manifestació. També una marxa important que deixa al Govern de Pere Aragonès i al seu president un missatge gens ambigu: independència o eleccions. Els crits de Govern dimissió són una resposta a l'absència d'Aragonès a la marxa, però sobretot a l'hostilitat amb què Esquerra Republicana s'ha enfrontat a l'Assemblea Nacional Catalana perquè la convocatòria fos un fracàs. Perquè mai, almenys des del 2012, una manifestació de la Diada no havia jugat amb tants elements en contra: el principal partit independentista boicotejant-la i els mitjans públics de la Corporació prenent distància quan no intentant refredar-ne l'assistència. L'Operació desmobilització ha estat un veritable fracàs.
Tothom haurà de prendre nota que al carrer persisteix una forta pulsió a favor de la independència combinada amb una no menor crítica als partits independentistes. Hauran de prendre'n nota a Madrid però també a Barcelona. Al palau de la Zarzuela -fora el Borbó, cridaven els manifestants- i al palau de la Moncloa, a la plaça de Sant Jaume i al parc de la Ciutadella, als diaris de Madrid i també en la premsa escrita barcelonina, a les patronals i als sindicats. La matussera propaganda no passa la prova del cotó fluix i una mentida repetida mil vegades no passa a ser una veritat. La fracassada taula de diàleg, la insípida agenda del retrobament, la incapacitat per defensar competències autonòmiques, el persistent espoli fiscal o unes infraestructures ferroviàries tercermundistes que mai no arriben a l'hora, continuen sent elements mobilitzadors per reclamar la independència. Qui confiarà en un govern com l'espanyol que no és ni tan sols capaç que funcioni Rodalies i això que la ministra del ram és catalana?
Es podrà dir que l'independentisme necessitava una jornada massiva com la d'aquest diumenge per seguir confiant en si mateix, en la seva força. Ha exhibit múscul durant tota la jornada i ha reclamat unitat i acció. És clar que no ha estat la mobilització dels anys forts del procés, aquell cicle guanyador entre 2012 i 2017 que va fixar la foto d'una Catalunya independent al món. Però ningú no té la capacitat mobilitzadora de l'independentisme per guanyar el carrer i això continua sent una veritat indiscutible. Veurem a partir d'ara com es recomponen els plats trencats dins de la família independentista i si hi ha voluntat de recosir el que està trencat. El president Aragonès hauria de fer el primer pas i rebre al seu despatx els convocants de la manifestació abans que s'engrandeixi definitivament la fractura al món independentista. Perquè la solució no és una llista cívica com reclama l'ANC sinó que el nou cicle polític que reclama Òmnium tingui els vímets suficients per fer l'esperat salt endavant amb institucions i partits que reverteixi el desànim i la desorientació.
Una cosa que és impossible sense un nou marc estratègic que deixi enrere totes les fórmules que no han funcionat en aquests últims cinc anys. La inevitable guerra de xifres que ja ha començat aquest mateix diumenge no és el millor camí per avançar. Aquest debat cal deixar-lo als que aspiren a una Diada festiva i folklòrica, no pas reivindicativa i nacional. Òmnium, set mesos després del relleu en la presidència, ha mogut peça per a un nou temps. I ho ha fet amb voluntat de lideratge i ambició d'un nou marc. Les entitats independentistes, des d'òptiques diferents i amb propostes diametralment oposades, estan llegint millor el moment que no pas els partits polítics. Estan sortint de la zona de confort mentre ERC, Junts i la CUP es dediquen a barallar-se entre ells i els manquen propostes que no siguin, cadascun en el seu estil, propostes buides.
La manifestació d'aquest diumenge empeny els polítics. Els incomoda. Això és normal, encara que els desagradi. És l'hora de tornar a reconnectar. Hi ha partit.