Comença aquest dilluns a Sant Feliu de Guíxols la primera de les set etapes de la 104a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, que, a empentes i rodolons, aconsegueix mantenir el seu estatus al calendari internacional. Lluny queda la primera edició, celebrada el 1911, que va tenir lloc entre el 6 i el 8 de gener i que va guanyar el tarragoní Sebastià Masdeu, imposant-se en dues de les tres etapes d'aquell any. Al palmarès de guanyadors de la Volta apareixen ciclistes tan mítics com Mariano Cañardo, Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Luis Ocaña, Felice Gimondi, Domingo Perurena, Bernard Thévenet, Miguel Indurain, Alejandro Valverde i, l'any passat, l'eslovè Tadej Pogačar. Un palmarès que, en definitiva, molts anys no ha estat menor que el de la Vuelta a Espanya.

Explico tot això perquè m'ha cridat poderosament l'atenció l'entrevista que hem publicat aquest diumenge amb el director de la Volta, Rubèn Peris, i el seu titular: “No hem aconseguit que cap gran empresa catalana aposti per la Volta a Catalunya”. A dins afirma Peris: “Hem trucat a moltíssimes portes i no hem aconseguit trobar cap empresa gran que vulgui apostar-hi. Afortunadament, hi ha empreses... hi ha Vera, Finisher, el RACC, però no aconseguim passar d'aquí. Si no fos per les institucions, no podríem”. Es refereix a la Generalitat, les diputacions i totes les poblacions que són principi o final d'etapa, metes volants, etcètera.

Una autonomia té els ressorts que té i menys en aquests temps, però estaria bé que les grans empreses catalanes augmentessin la seva sensibilitat cap als esdeveniments esportius que aquí es produeixen

La seva resposta m'ha provocat interès i curiositat. Com ho fa la Vuelta a Espanya? Quins són els seus patrocinadors principals? Ja que allà hi ha des d'empreses privades com Carrefour, Cofidis, Skola, Plenitiude i El Pozo fins a Loteries i Apostes de l'Estat i Correus. Hi ha moltes més marques, però aquestes són les que apareixen en primer lloc, per davant dels patrocinadors oficials com Fertiberia, Caser Seguros, Iryo o Telefónica Tech, entre d'altres. Per cert, aquest any complirà el seu 80è aniversari, 24 menys que la Volta. Una autonomia té els ressorts que té i menys en aquests temps, però estaria bé que les grans empreses catalanes augmentessin la seva sensibilitat cap als esdeveniments esportius que aquí es produeixen.

Això per no parlar de Loteries i Apostes de l'Estat i Correus. En aquestes empreses públiques el telèfon oficial ha de funcionar, entre altres coses, perquè els seus presidents són nomenats en Consell de Ministres. Però el problema de l'esport català és divers i no és només culpa de la negativa de l'Estat a donar llum verda a seleccions esportives catalanes en qualsevol esport. Només els bascos han aconseguit posar una pica a Flandes amb el reconeixement de la Federació Internacional de Pilota. Catalunya no ha aconseguit obrir una esquerda en cap esport. No només això, sinó que la Federació Catalana de Futbol celebra des del 1989 la Copa Catalunya i, enmig de l'atapeït calendari futbolístic, l'acaben jugant els suplents o els juvenils. L'un per l'altre, la casa sense escombrar.