Si no fos perquè enmig hi ha la defensa d'una jugadora agredida pel president de la Federació Espanyola de Futbol i la solidaritat amb l'equip de futbolistes que va aconseguir aixecar el títol de campiones del món, fa temps que el cas Rubiales hauria entrat a l'àlbum de les situacions més esperpèntiques que s'han produït els últims anys a Espanya. Quan sembla que no pot passar res més i que el que toca amb urgència ja és la suspensió del Consell Superior d'Esports (CSD) abans Espanya no recuperi planetàriament la imatge de la boina i el càntir, el cabal de notícies estrafolàries es produeixen hora a hora.

Començant per la imatge estrella de la jornada, que no és cap altra que la mare de Luis Rubiales iniciant una vaga de fam indefinida a una església de Motril com a resposta, diu, "a la cacera inhumana i sagnant que estan fent amb el meu fill, amb una cosa que no es mereix". No només la seva mare ha aconseguit situar-se al prime time de les notícies de la jornada, sinó també les seves cosines, explicant el patiment de la família i la importància de la religió en la vaga de fam de la senyora Ángeles Béjar.

Santiago Segura i el seu cèlebre Torrente no haurien estat capaços d'ordir un guió amb més canvis de trama i més tronat. Aquell policia franquista i masclista, aficionat a les prostitutes i bevedor, que va ser tot un èxit cinematogràfic d'ençà de la seva estrena el 1998, troba en Rubiales i la seva resistència a abandonar la RFEF després de tot el que s'ha anat coneixent —mare i cosines incloses— l'argument perfecte d'una pel·lícula que no necessita ser guionada, ja que ho té tot.

Per tenir, fins i tot hi apareix Isabel Díaz Ayuso parlant de manipulació total perquè la premsa internacional s'ocupi del comportament de Rubiales i que, en canvi, ningú no denunciï el boicot de La Vuelta a Espanya per part dels independentistes. "Els que negocien amb Sánchez", puntualitza Ayuso, per si no havia quedat prou clar. La presidenta, sempre a punt per fer-li la traveta a Feijóo, deu haver pensat que no hi hauria millor moment per demostrar-li el seu desdeny que quan el president del PP s'ha mostrat disposat a parlar amb Junts. Ayuso sempre marcant el pas.

Algú ha dit aquests dies que el gran Luis Berlanga fliparia amb l'Espanya actual. Comprovaria que a les seves pel·lícules es va quedar fins i tot curt, i que era possible que el millor guió fos el de la vida real.