La decisió del Banc Sabadell —ben pensada, valenta i ràpida en l'execució— de retornar la seu de l'entitat a Catalunya, sense ser estrictament allò que es coneix com una poison pill (píndola enverinada) en l'argot financer, sens dubte té els mateixos efectes davant l'opa del BBVA sobre el Sabadell. El president de l'entitat, Josep Oliu, ha triat el moment ideal per traçar un moviment de pes, que, a la pràctica, pot ajudar-lo a guanyar la batalla i deixar el BBVA amb la mel als llavis. No hi ha res decidit, ja que abans del moment final en què se sàpiga com acaba l'opa, han de passar moltes coses. Però si hi ha una notícia amb una ona expansiva que va molt més enllà d'una decisió corporativa sobre on està ubicada la seu, és la del retorn de l'esmentada entitat financera a Catalunya, d'on va marxar-ne el 2017 arran del procés —va ser la primera empresa de l'Ibex que prenia una decisió així— és aquesta i en aquest moment. Oliu, a més, ha anat a la junta amb una notícia tampoc gens menor: l'acció del Sabadell ja val més que el que ofereix el BBVA als seus accionistes a l'opa.

Són dues notícies gens neutres i que poden acabar tenallant el BBVA si no és capaç de trobar un moviment reflux que acabi deixant la partida més a prop d'on era el mes de maig, quan va anunciar el seu moviment amb el Sabadell i tothom pensava que l'absorció de l'entitat catalana era qüestió de mesos. A més de les dificultats ja enormes per salvar els tres obstacles que té avui l'opa del BBVA —un preu poc atractiu, l'aprovació del Ministeri d'Economia i les dures condicions que sens dubte imposarà la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC)— ara haurà d'arrabassar la seu social de Catalunya. Tothom pot entendre que no és el mateix tenir al davant un hipotètic problema amb un Carlos Mazón —la seu era a Alacant— en hores molt baixes com a president de la Generalitat Valenciana i el Partit Popular que no pas Salvador Illa, el PSC, el PSOE i la resta de partits polítics catalans, així com sectors empresarials i entitats com Foment o Pimec o els sindicats. És fàcil d'imaginar que al BBVA li han crescut els problemes per aquesta via i que són de molt difícil solució.

És fàcil d'imaginar que al BBVA li han crescut els problemes amb el canvi de seu i que són de molt difícil solució

De la manera com han anat les coses aquests últims mesos, és imaginable que el govern espanyol abordarà aquest tema com més convingui a Illa. El posicionament públic del ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, no permet concebre grans esperances al BBVA i, per acabar-ho d'adobar, el concepte de la cohesió territorial incorporat per primera vegada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la seva entrevista amb Bloomberg TV durant la seva estada a Davos, on assisteix al World Economic Forum, és quelcom més que un missatge per a navegants. Sánchez, sense emetre una opinió clara sobre l'opa, sí que ha deixat caure que a Espanya hi ha un gran nombre de pimes, el 90%, i que aquesta circumstància és significativa a la llista de consideracions, així com la cohesió social i la cohesió territorial. Conceptes, tots aquests, que s'allunyen de qualsevol anàlisi estricta sobre una entitat financera més global i competitiva o el preu de l'acció.

Oliu, a 75 anys i amb 26 al capdavant de la presidència del Sabadell, ha alineat, d'una tacada, interessos de pes amb la mestria d'un jugador que treu la màxima esplendor als moviments que pot realitzar. El president de la Generalitat guanya per al seu discurs de la normalització el retorn del Sabadell, cosa que podrà molestar a uns quants, però que a molts més no els és indiferent. És cert que aquest triomf té un rèdit polític clar per a Illa, encara que siguin molts els sectors polítics que també es felicitin en públic o en privat per l'anunci del retorn a Barcelona de la seva seu central. Però, com totes les coses, té la seva cara però també la seva creu. Si el final de l'opa prengués una altra direcció i el BBVA se'n sortís, Illa quedaria molt més exposat a la crítica que si la seu fos a Alacant. És un joc de vasos comunicants i de com es desplaça el centre de gravetat. Però les partides sempre és millor jugar-les amb el vent de cua que de cara, i tot apunta que avui els corrents són favorables a Illa.