Encara que les enquestes electorals per a la presidència dels Estats Units continuen estant en un empat tècnic entre els dos candidats, quan falten només quatre setmanes per als comicis del dimarts 5 de novembre, s'està produint un cert estancament, quan no un lleuger retrocés, de la vicepresidenta Kamala Harris en els Estats frontissa del país, aquells en els quals, en definitiva, es decidirà qui és l'inquilí de la Casa Blanca els quatre anys vinents. La majoria dels estudis electorals que es realitzen gairebé diàriament no discuteixen que Harris s'imposaria a Donald Trump en vot popular, però això a la pràctica és molt relatiu, perquè el 2016 i el 2000 ja van guanyar per paperetes els demòcrates Hillary Clinton i Al Gore, i ambdós van perdre per delegats davant els republicans Trump i George Bush Jr.

El sistema electoral estatunidenc estableix la xifra de 270 delegats per guanyar la Casa Blanca, i atribueix a cada Estat, en funció de la seva població, un nombre de delegats. El fet que molts d'ells ja siguin per tradició demòcrates o republicans —es calcula que són 43 Estats— ja estableix un primer tall a l'hora de situar ambdós candidats. Un total de 21 per a Harris, que sumen 230 vots del col·legi electoral, i 23 Estats per als republicans, que atorguen a Trump 215 delegats. La partida es concentra, llavors, en els 93 vots a Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin. És allà, justament, on la força de Harris ha anat en retrocés en les últimes dues setmanes.

A Geòrgia, Arizona i Carolina del Nord, la gran majoria de les cases d'enquestes atorguen la victòria a Trump i s'ha trencat el desempat existent. I a Michigan, Nevada i Wisconsin, a Harris, encara que el seu avantatge era més sòlid al setembre. Si Trump inclinés el poderós Estat de Pensilvània, on estan en joc 19 vots electorals, a favor seu, la Casa Blanca cauria del seu costat. Aquest cap de setmana ha tornat a Pensilvània, a Butler, el lloc on fa tres mesos va ser objecte d'un atemptat. I ho va fer de la mà d'Elon Musk, propietari de la xarxa social X, que va demanar als seus seguidors que donin suport a Trump, i amb un vidre blindat que li servia de protecció. Més que un míting pròpiament dit va ser un recordatori de l'atemptat sofert, amb exhibició de fotos d'aquest, i record al bomber que va ser assassinat i a les dues persones que van resultar ferides.

Estan en joc interessos per a tothom el pròxim 5 de novembre, encara que moltes vegades vulguem oblidar-nos-en

Si sempre són importants unes eleccions estatunidenques, en aquesta ocasió la confrontació adquireix una dimensió excepcional per l'impacte que tindria al món una victòria de Trump, amb dues guerres significatives en aquests moments com la de l'Orient Mitjà i la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. En ambdós casos, Biden i Trump tenen mirades diferents i posicions més que antagòniques, com el republicà s'ha encarregat d'anar repetint. Europa anhela la victòria dels demòcrates, ja que va viure entre 2016 i 2020 una situació amb Trump que no li agradaria repetir. També és veritat que la seva victòria donaria ales a una ultradreta al Vell Continent que acabaria tenint un impuls més que preocupant. I és que al final clar que estan en joc interessos per a tothom el pròxim 5 de novembre, encara que moltes vegades vulguem oblidar-nos-en.