En una estadística punyent, el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana va elevar la tarda d'aquest dijous el nombre de morts a 155. Tothom sap que seran bastants més. No se sap quants, però en cada actualització de morts es compten per desenes les noves xifres que s'ofereixen. A la denominada zona zero del temporal, Paiporta, al sud-oest de la ciutat de València, a la comarca de l'Horta Sud, l'accident geogràfic de la qual és el maleït barranc de Xiva, que divideix en dos la població i el terme de 25.000 habitants, s'han comptabilitzat 62 morts. Un grup de mossos desplaçats fins a Paiporta per ajudar en les tasques de rescat i que va viatjar en els inicis de la guerra d'Ucraïna fins a aquell país amb material de primera necessitat, va explicar que els havia impressionat més el que estaven veient en aquest municipi.

Tot això transcorre entre el dolor i el caos. Però també davant de l'absència de la més mínima autocrítica. Allà, al País Valencià ningú no sembla ser responsable de res i la culpa, escoltant les autoritats, només és de la naturalesa. Em recorda enormement a la reacció de les autoritats gallegues amb l'enfonsament del petrolier Prestige, el novembre de 2002, davant la costa gallega, quan la incompetència dels governants va transformar en qüestió de dies un accident en una catàstrofe fruit de la incompetència i de la mentida. Van relativitzar i van menysprear la seva cadena d'errors i la resposta dels ciutadans va ser atropellar literalment els governants amb una resposta ciutadana i social desconeguda fins al moment.

Aquesta abraçada de Feijóo a Mazón i la falta d'autocrítica no és un gest polític innocu. És no entendre res del que ha passat al País Valencià i que tothom ha vist

Aquelles paraules de Mariano Rajoy sentenciant que del Prestige sortien uns petits "hilitos" amb aspecte de plastilina, en un intent de relativitzar el que succeïa en la Costa da Morte, s'assemblen a l'abraçada d'Alberto Núñez Feijóo al president del País Valencià, Carlos Mazón, i les acusacions a la Moncloa i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Hi haurà molts responsables que la destrucció provocada per la DANA s'hagi transformat a més en una veritable tragèdia humanitària, amb un nombre de morts difícil de creure. Però ningú, cap dels causants, no s'apropa a Mazón. Impossible pel que fa a la seva responsabilitat política. Si a les 13 hores de dimarts, quan va comparèixer en conferència de premsa, ja amb imatges preocupants de crescuda de rius i inundacions en diverses poblacions, no hagués declarat que, segons les previsions, el temporal es desplaçava cap a la muntanya de Conca i que s'esperava "que entorn de les 18 hores disminuís la intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana", s'haurien salvat moltes vides.

Mai no sabrem quantes, però l'error el perseguirà sempre. Aquesta abraçada de Feijóo a Mazón i la falta d'autocrítica no és un gest polític innocu. És no entendre res del que ha passat al País Valencià i que tothom ha vist. Hi ha hagut negligència del govern valencià fins a extrems que difícilment hi pot haver una resposta que no sigui la dimissió de Mazón. No succeirà, perquè ningú no dimiteix i assumeix els seus errors. Tothom que es dedica a aquest negoci de la política juga al "i tu més" però hi ha moments en què es produeix un canvi d'inflexió i les desenes i desenes de morts que s'haguessin evitat amb una gestió responsable, un avís a temps a la població i una resposta mesurada i prudencial només les porta ell sobre la seva esquena.