Gairebé a l'últim sospir de la seva irrepetible història esportiva, el futbol s'ha recordat de Leo Messi i als 35 anys ha aconseguit, per fi, coronar-se campió del món. Ha necessitat cinc mundials, des del primer a Alemanya el 2006, per alçar la copa de campió. A Messi se li va escapar el trofeu al Brasil, el 2014, davant d'Alemanya, que el va guanyar per 1-0 amb un gol de Gotze en la pròrroga. Però aquesta vegada a Qatar, la puça, en un partit d'infart i resolt amb els penals, ha assolit que la copa viatgi rumb a Buenos Aires.

El millor futbolista del món durant més d'una dècada gaudia de tots els guardons possibles, excepte l'oficialment denominat Trofeu Jules Rimet i que d'una manera col·loquial, recentment, Luis Enrique va definir com el tronxo en una de les seves famoses intervencions en la nova faceta com streamer. Una copa Amèrica i un mundial sub 20 amb l'Argentina; dues Champions, tres mundials de clubs, tres supercopes d'Europa, cinc lligues, vuit supercopes d'Espanya i set copes del rei durant la seva estada en el Futbol Club Barcelona. A tot això cal afegir un palmarès individual excepcional, amb set pilotes d'or, sis botes d'or, sis vegades màxim golejador de la Champions, una Fifa World Player, un premi The Best, vuit pitxitxis a la lliga espanyola i una infinitat de guardons més.

Però el mundial no arribava i el temps se li acabava. Hi havia una mena de malefici, una dificultat excepcional perquè l'Argentina pogués ajuntar grans jugadors i fer un equip compacte, unit, competitiu, amb possibilitats, que cregués en la victòria. I així es va presentar a Qatar de la mà de Lionel Scaloni, que amb només 44 anys i una curta experiència com a entrenador, ha aconseguit el que en els últims anys l'albiceleste no havia tingut. Pocs confiaven en aquesta selecció i molt menys quan en el primer partit de la fase de grups perdia per 1-2 davant de l'Aràbia Saudita.

Va ser l'única derrota del campionat i l'Argentina ja té el tercer mundial. Messi iguala Maradona, puja a l'olimp del pelusa i desempata una comparació entre tots dos que només es justificava pel mundial que aquest havia aconseguit el 1986. La història dels mundials fa un forat a Messi i encara que França tenia dos jugadors del Futbol Club Barcelona -Koundé i Dembelé- la realitat és que el cor no estava dividit i la victòria de l'Argentina s'ha viscut a Catalunya, i de manera molt especial entre el barcelonisme, com a pròpia. Una cosa normal amb un jugador que va començar al club amb 14 anys, va jugar-hi durant 20 anys i només per un cúmul de desencerts va acabar al Paris Saint Germain.

El mundial de Qatar serà recordat com el mundial de Messi i el seu substitut natural a l'olimp del futbol, Kylien Mbappé, haurà d'esperar el 2026 per coronar-se el millor jugador del món en un campionat que es jugarà per primera vegada a tres països diferents: Canadà, Mèxic i els Estats Units.