Quan encara no fa un mes d'ençà que ha pres possessió com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha pres la gran decisió de la seva arrencada de mandat i una autèntica patata calenta de la política catalana: l'ampliació de l'aeroport del Prat. El seu objectiu és que en un termini de tres mesos la comissió tècnica entre la conselleria de Territori i el ministeri de Transportes realitzi un estudi tècnic de valoració i comparació dels diferents projectes coneguts fins ara i que han estat elaborats per les diferents administracions o per la societat civil. Illa no es mulla sobre quina serà la solució final, però tenint en compte que no n'hi ha cap que agradi totalment als partits de la investidura —Esquerra i Comuns— haurà de convèncer-los, buscar altres aliances parlamentàries o fer el camí en solitari.
Consta que Illa no ha deixat caure la bomba política sense haver-ho comunicat abans als seus aliats actuals, als quals hauria demanat contenció en les seves respostes. Així ho va fer Esquerra quan va escenificar la seva incomoditat amb l'anunci i, en grau més baix, també els Comuns, amb els quals Illa sap que no podrà comptar, en principi. Al partit de Marta Rovira no hi ha una única veu i les resistències a l'ampliació són altes. Tot i que el president Pere Aragonès, durant la recent campanya electoral del mes de maig passat, ja va moure mínimament fitxa. Aleshores va avançar una proposta consistent a modificar l'ús de pistes de l'aeroport del Prat els mesos de més congestió, juliol i agost, mitjançant un canvi en el funcionament de les pistes existents durant les franges horàries de més demanda per assumir l'arribada de més vols intercontinentals. A la pràctica, serien 10 o 12 hores més al dia durant aquests dos mesos. És un canvi, segurament, insuficient, però allunyat de l'immobilisme total. Però això va ser fa uns mesos, quan governava i en plena campanya per a la reelecció.
Illa haurà de convèncer ERC i Comuns, buscar altres aliances parlamentàries o fer el camí en solitari
Al bloc del no a l'ampliació també hi ha els tres diputats de la CUP i els batlles de Gavà, Castelldefels i el Prat, que curiosament són de tres colors polítics diferents, el PSC, el PP i els Comuns, però en això fan pinya. Al bloc pro ampliació de l'aeroport, els 15 diputats que té actualment el Partit Popular a la cambra catalana avalen sense matisos la iniciativa, una posició que comparteixen des de les patronals catalanes fins al col·legi d'economistes. Una d'elles, Foment de Treball, la va conèixer, a més, unes hores abans que el president l'anunciés per TV3, durant la trobada que Illa va mantenir amb la junta directiva de la patronal a la seva seu oficial de Via Laietana. Una iniciativa que no té parangó, ja que mai un president de la Generalitat no havia intervingut en una executiva de Foment.
Enmig de tants pronunciaments i tan dispars, ha sorprès enormement entre la classe empresarial catalana el silenci de Junts per Catalunya que no va dir res durant la jornada. Potser amb Vox els únics que van guardar silenci. És cert que no hi ha una proposta concreta sobre la qual pronunciar-se, però, en aquests moments, el debat va molt més enllà d'aquesta circumstància. Aparentment, callar no té riscos, ja que no concites opinions en contra. Però també pot donar-se el cas que es vegi com difuminat el paper del principal partit de l'oposició que, a més, el mes de novembre passat va aprovar juntament amb el PSC una moció en què instava el Govern d'Esquerra a desencallar l'ampliació de l'aeroport del Prat. Ara hi ha un altre govern, però el que no s'espera és que també hi hagi, per part de Junts, una altra opinió.
I a l'horitzó la possibilitat que l'aeroport del Prat s'acosti a la xifra de 55 milions de passatgers anuals aquest 2024, un volum de viatgers que els experts consideren que estarà estressant l'operativa, amb tot el que això suposa: congestió, retards i, per tant, pèrdua de la qualitat del servei.