El Govern de Salvador Illa encara no ha ofert un calendari precís pel que fa a la presentació dels seus primers pressupostos al Parlament i tan sols es coneix la voluntat expressada públicament de voler tenir aprovats els comptes públics de Catalunya abans de l'1 de gener del 2025. Un objectiu lloable, però un exercici, ara per ara, aparentment més voluntarista que real, tenint en compte que el mes d'octubre està a punt de caducar. Tot i que els darrers anys, tant a Espanya com a Catalunya, s'ha anat deixant de banda una cosa tan prioritària a qualsevol país del nostre entorn, com que a cada exercici fiscal li corresponen uns nous pressupostos, en aquesta ocasió, fins i tot, són més urgents que mai, ja que els comptes per al 2024 van ser rebutjats el febrer passat, com se sap, perquè el govern de Pere Aragonès no va obtenir el vot dels Comuns, la qual cosa va desencadenar l'avançament electoral. Quan Salvador Illa va arribar a la Generalitat, aquest mes d'agost, amb bon criteri, va optar per no presentar-ne uns de nous, pels cinc mesos que faltaven d'enguany, i concentrar-se en els del 2025.
Malgrat que la consellera d'Economia, Alícia Romero, va obrir negociacions amb Esquerra després de l'estiu, tot fa pensar que s'ha avançat poc i que, a més, el congrés d'ERC de finals de novembre és un impediment més per iniciar-ne la tramitació, ja que és difícil saber amb qui ha de negociar el PSC: si amb l'actual direcció de Marta Rovira, que va ser la que va facilitar la investidura d'Illa, o amb la llista presumiblement guanyadora del pròxim congrés i que lidera Oriol Junqueras. Això si no es produeix una gran sorpresa i en una segona volta acaba apareixent, amb una força avui imprevista, la llista de Foc Nou, que lideren Helena Solà i Alfred Bosch, i que a les últimes hores ha sumat el suport de l'exalcalde de Lleida Miquel Pueyo i de l'exconsellera Dolors Bassa. Aquesta prudència és, en part, explicable. Però vol dir que s'accepta que els pressupostos, al final, no estiguin aprovats; en el millor dels casos i com a molt aviat ho estarien a finals de gener. Sempre és molest el recordatori per a qualsevol govern, però l'última vegada que els pressupostos es van aprovar dins el termini i en la forma escaient va ser quan Jaume Giró era conseller d'Economia, l'any 2021. Per trobar la vegada anterior, cal remuntar-se a la presidència de José Montilla amb els comptes del 2010. És a dir, una eternitat.
És difícil saber amb qui d'ERC ha de negociar Illa els pressupostos: si amb la direcció de Marta Rovira o amb la llista de Junqueras
Es dona, a més, una circumstància que hauria d'ajudar el govern de Salvador Illa a presentar els comptes al Parlament encara que no hagi tancat l'acord amb Esquerra, i és el compromís de la investidura d'un acord de finançament singular per a Catalunya. És obvi que una cosa porta l'altra. O més ben dit, sense pressupostos a Catalunya no hi pot haver finançament singular, del qual no se sap res més que el titular i que en algun moment dels mesos vinents ha d'agafar una velocitat diferent si es vol aplicar a la declaració de renda del 2025 i que es presenta a Hisenda el 2026. El fet que la investidura pivotés sobre el finançament singular assegura a Salvador Illa els vots d'Esquerra, hi mani el sector Rovira o el sector Junqueras, ja que no tiraran a la paperera de bon començament una qüestió de la qual han fet tanta bandera. En resum, especular sobre una possible no aprovació dels pressupostos del 2025 no té, ara com ara, cap sentit, malgrat que tant Esquerra com els Comuns facin, en el seu moment, les contorsions polítiques necessàries per aparentar una gran influència en el disseny dels comptes.
Establertes les bases del que ha de ser, si més no a la primera part de la legislatura, la majoria parlamentària d'Illa, caldrà veure quin paper hi té Junts per Catalunya i la seva capacitat tant per erigir-se en alternativa real al PSC com per desestabilitzar els acords entre el president socialista i Esquerra. El partit de Carles Puigdemont ha acceptat participar en la ronda de contactes amb la consellera Romero sobre els pressupostos, tot i que no hi ha cap possibilitat que els acabin validant. En qualsevol cas, és una manera també de fixar les seves prioritats econòmiques davant l'opinió pública catalana, tant pel que fa a tota la carpeta sobre els impostos com als ajuts als sectors on Junts té una gran capil·laritat electoral. També en aquells d'àmbit espanyol, però amb fortes inversions a Catalunya, on després de molts anys ha decidit tornar a guanyar pes i influència.