Si bé la política ha canviat tant que el president del govern espanyol ha estat incapaç de presentar els pressupostos per al 2024 i, ara per ara, també els de l'any vinent 2025, hi continua havent una norma no escrita, segons la qual, un govern entra en crisi si no és capaç de portar-los al parlament. Aquest és, ara per ara, el principal repte que té el govern català de Salvador Illa: conformar una majoria parlamentària suficient que li permeti assolir una velocitat de creuer i, per fer-ho, necessita, com l'aigua de maig, que els seus primers comptes públics superin el preceptiu tràmit del Parlament. El problema raurà en aconseguir el suport dels 20 parlamentaris d'Esquerra Republicana i per aconseguir-lo, tindrà un paper decisiu el resultat que es produeixi al congrés del partit, previst per al 30 de novembre.

La fracturada cambra legislativa catalana l'obliga, per assolir els 68 escons de la majoria absoluta, a l'acord amb ERC (20) i els Comuns (6), units, és clar, als 42 del PSC. No li'n pot faltar ni un, si Illa vol anar tranquil. No hi haurà problemes per als socialistes, si en el congrés d'ERC del 30 de novembre s'imposa la candidatura denominada rovirista, que impulsa des de l'ombra l'actual secretària general, amb funcions gairebé plenipotenciàries després de la dimissió d'Oriol Junqueras com a president del partit. Aquest grup dirigent va ser qui va subscriure l'acord per fer president de la Generalitat Salvador Illa i, tot i que no es va expressar públicament que una cosa (investidura) portava l'altra (pressuposats), és evident que és així. Però el PSC ha de fer gestos en el tema de l'acord del finançament singular, que Pedro Sánchez ja ha transformat subtilment en particular i convertit en una espècie de cafè per a tothom, no sigui el cas que acabi molestant alguna altra autonomia.

El resultat del congrés d'ERC tindrà un paper decisiu perquè Illa aprovi els pressupostos

Ja sabem, per tant, que no serà un concert, que Catalunya no tindrà la clau de la caixa, que no hi haurà sobirania fiscal, que no acabarà amb el dèficit fiscal i que serà particular i no singular. Tot això en molt poques setmanes i sense entreveure què ens oferirà el futur, atesa la voracitat amb què la màgia de La Moncloa engoleix acords i compromisos. Que serà millor que l'actual, no n'hi ha dubte i a això s'agafarà Sánchez, però que sigui suficient perquè Esquerra el pugui acabar acceptant, encara cal veure-ho. Hauran de convèncer Junqueras, tant Sánchez com Illa, si guanya el congrés republicà, l'opció, ara com ara, més probable, donada la força i la musculatura que sembla demostrar la seva candidatura i que aquest dissabte farà tota una demostració de força a Olesa de Montserrat. I aquí Junqueras no ha ensenyat les cartes sobre les seves preferències, concentrat com està a guanyar el congrés.

Si guanyés la candidatura Foc Nou, en la qual hi figura, entre altres, Alfred Bosch, l'actual mirada que té Illa i el PSC sobre la legislatura catalana acabaria sent una altra, ja que, de cop, el camí a recórrer els propers quatre anys pels socialistes entraria en una dimensió desconeguda. Sigui com sigui, el PSC, que va renunciar als pressupostos d'aquest any perquè el curs ja estava molt avançat quan va prendre possessió a l'agost, estarà obligat a presentar dins el termini i en la forma escaient els de 2025 i tirar-los endavant al preu que sigui. I més, tenint el precedent que Pere Aragonès va acabar avançant les eleccions, que es van celebrar el mes de maig passat, perquè no va ser capaç de tirar endavant els comptes públics de la Generalitat, en fallar-li el suport dels comuns pel tema del Hard Rock, del qual avui sembla que ja ningú es recordi, com a element polític de debat.

En aquest temps, el Hard Rock s'ha quedat sense les bonificacions fiscals inicialment previstes per als grans casinos. I que van ser impulsades el 2014 per Convergència, amb el suport dels socialistes. Eren altres temps, cert i en política deu anys és una eternitat. Això deixa en mans dels inversors el projecte i caldrà veure si encara els resulta tan atractiu. Veurem si el polèmic projecte ha dit la seva última paraula.