L'acord al qual ha arribat el Govern de Catalunya amb Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP al Parlament sobre la regulació dels lloguers de temporada és un triomf polític del president Salvador Illa. Ho és per tres circumstàncies: tira endavant el seu decret d'habitatge, que serà tramitat com un projecte de llei a la cambra catalana, com volia Esquerra Republicana; en segon lloc, aconsegueix aplegar tots els vots de l'esquerra al Parlament, fins a 72 diputats, per primera vegada a la legislatura en un tema molt sensible. I, en tercer i últim lloc, desactiva, en part, la protesta que es va produir dissabte passat a desenes de ciutats de l'Estat, entre les quals Barcelona, sobre el problema de l'habitatge i l'escalada de preus als pisos de lloguer. Amb el seu moviment cap a l'esquerra, envia als seus socis parlamentaris un missatge complementari al de l'acord: no té gaire sentit manifestar-se al carrer contra el Govern i arribar a acords en matèria d'habitatge.

Dit d'una altra manera, el president Illa els fa l'abraçada de l'os: sigueu benvinguts a l'acord, però és contradictori amb el fet de mobilitzar la ciutadania contra les polítiques del meu govern en matèria d'habitatge. I té raó. Ser a l'hort i a la vinya de vegades no funciona, tot i que siguin moments en què el populisme campa al seu aire i sembla que no tingui càstig defensar una cosa i la contrària. És poc discutible que el Govern, tirant endavant un projecte que molts veien encallat i que s'ha acordat a l'últim moment, s'escapoleix, en part, de les acusacions de tenir una minoria parlamentària que en complica la navegació política. Li havia passat en altres iniciatives parlamentàries que ha hagut de posposar perquè no tenia prou diputats per tirar-les endavant, com, per exemple, els pressupostos de la Generalitat per al 2025, que ja fa setmanes que va renunciar a presentar al Parlament davant les reticències i la negativa d'Esquerra Republicana a donar-los suport.

Salvador Illa aconsegueix aplegar tots els vots de l'esquerra al Parlament en un tema com el de l'habitatge

En resum, el projecte de llei sobre la regulació dels lloguers de temporada, que es votarà aquest dimecres al Parlament, estableix el següent: "Es considera arrendament d'habitatge permanent el destinat a la satisfacció de la necessitat d'habitatge, amb independència de la seva durada. No tenen aquesta consideració els habitatges destinats a la satisfacció d'usos recreatius, turisme o per temporada de vacances, sigui aquesta d'estiu o qualsevol altra, que en tot cas s'ha de fer constar al contracte". El que a la pràctica pretén és restringir els lloguers de temporada i amb això treure al mercat regular pisos que fins ara es desviaven a altres objectius perquè la legislació ho permetia. Com que mai no és or tot el que lluu, caldrà veure si l'afany del legislador per aconseguir un determinat objectiu es correspon amb el resultat final, ja que les escletxes legals que sempre hi acostuma a haver solen donar lloc a una picardia infinita.

Si Illa era capaç d'aglutinar tot el suport de l'esquerra a Catalunya, a Madrid, el PSOE feia un moviment definitiu per acostar els diputats de Junts al projecte de llei que ha de regular els ajuts als sectors afectats pels aranzels de Donald Trump. En total, Pedro Sánchez va anunciar la setmana passada que es posarien a disposició de les empreses 14.000 milions d'euros, i com que Catalunya és la comunitat més exportadora, ha aconseguit treure un pessic important superior als 3.000 milions d'euros i que equival al 24%. El PSOE ha volgut evitar problemes d'última hora i esquivar possibles sorpreses per part del Partit Popular que els fes impossible l'aprovació de decret. La reacció del PP ha estat furibunda i s'ha considerat expulsat del marc negociador per a la resposta a la crisi aranzelària després de pactar unilateralment amb Junts. Una cosa que per a Feijóo parteix de manera desigual els recursos de tots els espanyols.

Res de nou, si no fos perquè la música és molt carregosa i serveix tant per als aranzels com per a qualsevol negociació que dugui a terme el PSOE amb Junts. Potser per això hi ha menys gent que els creu cada vegada que ho diuen.