Des de fa unes hores, una part significativa de l'espai que havia aglutinat la vicepresidenta Yolanda Díaz a través de la seva plataforma Sumar està molest perquè Podemos ha anunciat que els seus cinc diputats abandonen el grup parlamentari. Es passaran al mixt al Congrés dels Diputats i, de retruc, obligaran el PSOE a negociar amb un altre grup polític. És obvi que tot el soroll és teatre, ja que aquesta era una història escrita des de fa temps i no hi havia ningú que no ho sabés. Primer va costar fer les llistes electorals per al 23 de juliol, però és que en la confecció del govern de Pedro Sánchez, Díaz va exigir que Podemos es quedés sense cap dels ministres que tenia i la formació lila havia avisat amb temps suficient quina seria la seva resposta.

El que no val és jugar amb foc, cremar-se, i llavors fer-se l'irritat. Podemos ha fet el moviment més previsible possible i una altra cosa és que li surti bé o fracassi. Però que sigui l'imaginable no significa que sigui o no un encert, una cosa que només es veurà amb el temps. En qualsevol cas, és una preocupació no menor per a Sánchez. Una cosa que, segurament, només aconsegueix dissimular perquè els envits de la legislatura són tan grans que el president, coneixent el seu caràcter, bé pot pensar que ja no li vindrà d'un problema.

Podemos aconsegueix un altaveu propi important i podrà jugar les seves cartes de moviment més esquerrà davant una política més temperada com és Díaz

En qualsevol cas, Podemos aconsegueix un altaveu propi important en una legislatura que, sobretot, serà de debat territorial, i en la qual podran jugar les seves cartes de moviment més esquerrà davant una política més temperada com és Díaz. Aquí veurem com juguen la partida formacions com el PNB i Junts, i si en aquesta aliança estratègica que han formalitzat el partit de Carles Puigdemont amb el d'Andoni Ortuzar actuen de contenció a iniciatives que tinguin un vernís de marcada confrontació amb els sectors empresarials que Junts també ha promès cuidar més que en el passat en aquesta nova etapa amb influència a Madrid.

Això ho veurem aviat en el Congrés, i també assistirem a una pugna interessant entre l'aliança de Sumar i els comuns, d'una banda, i Podemos, sola en aliança, en les eleccions europees que tindran lloc el diumenge 9 de juny de 2024. Per a la primera de les candidatures s'ha parlat de l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i per a la segona, de l'exministra Irene Montero. En qualsevol cas, ambdós espais hauran de picar alt si volen que les europees no siguin un llast de cara a conteses electorals que vindran després, com les basques, les gallegues i les catalanes.