Encara que esborrar tots els missatges de WhatsApp el dia que el Tribunal Suprem t'obre una causa per presumpta revelació de secrets —en aquest cas al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per l'expedient d'Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso— no et converteix automàticament en culpable, és evident que, sens dubte, ajuda a tancar el cercle sobre la presumpta innocència del fiscal. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que ha estat l'encarregada d'analitzar el seu telèfon mòbil, ha arribat a dues conclusions demolidores: en primer lloc, no ha trobat missatges anteriors al 16 d'octubre —el dia que a les 9:30 a. m. el Suprem va comunicar als periodistes que li obria causa— i el més antic d'aquell dia és de les 5.04 hores. Segon, García Ortiz ha eliminat recentment el seu compte particular de Google, on estaria allotjat el correu de Gmail en el qual va demanar a la fiscal en cap provincial de Madrid que li enviés els correus entre el fiscal Julián Salto i l'advocat de la parella d'Ayuso.

Res no és concloent per si mateix, però per molt menys a alguns les coses amb la justícia li han anat francament malament. El govern espanyol s'agafa a la taula de salvació mantenint al seu lloc el fiscal general, ja que és una situació tan insòlita que tots en surten malparats. El fiscal perquè la seva situació és insostenible: recentment, tretze dels trenta-cinc membres de la Junta de Fiscals de Sala han demanat la seva dimissió, després que es negués a declarar davant del jutge del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, davant de qui va comparèixer com a imputat. Entre els signants de la carta hi ha les antany fiscals generals Consol Madrigal i María José Segarra, l'excap d'Anticorrupció Manuel Moix, els fiscals del procés Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno, i la cap de la Fiscalia Especial Antidroga, Rosa Ana Morán. A la missiva s'indica que la seva renúncia no suposa assumir o acceptar cap mena de responsabilitat i que deixaria intacta la seva presumpció d'innocència. Una cosa que, honestament, el pas dels dies només fa que diluir.

Com pot ser acceptable que sigui el fiscal general de l'Estat qui sembri dubtes sobre l'actuació de la justícia?

La institució surt molt deteriorada davant de l'opinió pública. Com pot ser acceptable que sigui el fiscal general de l'Estat qui sembri dubtes sobre l'actuació de la justícia? Si així fos, no seria una causa entre particulars sinó un problema d'Estat. He defensat a fons que aquests anys hem vist casos de lawfare amb els independentistes i, segurament, la inaplicació de la llei d'Amnistia estaria precisament entre aquests, com ho va estar el del judici del procés. Però res d'això no és comparable a la situació d'Álvaro García Ortiz, ja que el seu cas és molt més senzill: hi va haver o no hi va haver revelació de secrets en un procediment que era, per la seva pròpia naturalesa, secret? Si n'hi va haver, va cometre un delicte que està taxat amb una pena tant d'inhabilitació com de presó important. No val refugiar-se al lawfare quan sent fiscal general de l'Estat has traspassat una línia que no podies creuar. Encara més, la situació privilegiada de la qual gaudeix li està permetent tenir als tribunals un cert grau de complicitat del qual altres innocents no van disposar durant els anys del procés, simplement per la seva ideologia.

Hem normalitzat tant el que és insòlit a qualsevol país democràtic que les notícies judicials van copant tots els espais dedicats a la política, i les novetats són tantes que és impossible separar el gra de la palla. El cas és que el terra que trepitja Pedro Sánchez té tants clots que el vehicle en el qual transita va de sotragada en sotragada. No només és el fiscal, sinó que assistim a una pluja fina de notícies preocupants. El mateix dia que hem conegut això de García Ortiz, hem sabut que la jutgessa de Badajoz Beatriz Biedma ha demanat a l'UCO que vagi a la Moncloa a buscar informació del col·laborador del germà del president Sánchez. La jutgessa vol detalls respecte als llocs que hagi ocupat Luis María Carrero, que ara treballa a la Diputació de Badajoz com a col·laborador de David Sánchez i abans treballava a la Moncloa. Per als profans en la cosa, no és un pas gaire normal en les relacions entre la justícia i la Moncloa, ja que mai s'havia arribat fins aquí. El següent pas seria que l'UCO es personés a la Moncloa, no demanant una informació, sinó realitzant un registre. I, tal com van les coses, res no és descartable.