Amb els carrers de molts municipis del País Valencià atapeïts de fang, runa, estris personals i encara algun vehicle inservible pendent que una grua se l'emporti, el centre de València es va omplir aquest dissabte a vessar de desenes de milers de persones protestant per la gestió duta a terme pel govern de la Generalitat Valenciana i molt especialment del seu president, Carlos Mazón. No va ser l'únic que es va emportar les protestes de la multitud, ja que, en molts moments, es va transformar en una protesta contra les autoritats sense distinció de color polític, i també hi havia pancartes contra Pedro Sánchez. Però Mazón no va tenir competència possible en la irritació de la gent a l'hora de posar noms i cognoms a qui amb la seva irresponsabilitat —veurem si també negligència— fa onze dies que ofereix diferents versions i dades d'aquelles primeres hores de la tragèdia.

La bola de les seves mentides s'ha fet tan enorme que només cal veure la solitud política en la qual es troba. Els dos referents dels populars, Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, han col·locat ja prou tallafocs per evitar que l'ona expansiva del 'Mazón, dimissió' tingui més danys dels necessaris a la capital d'Espanya. Només cal veure com des de l'ABC o El Mundo es comença a deixar anar llast amb el president valencià i s'ha abandonat aquella posició de protecció política dels primers dies i que tant de mal intern ha fet a Feijóo fins i tot a les files del PP, on molts dirigents continuen sense entendre la protecció que li va oferir, abraçada inclosa en els primers dies. Ja s'accepta a la dreta sense cap mena d'embuts que caldrà parlar de responsabilitats polítiques i aquestes recauran de manera molt important en Mazón. Ha començat el seu compte enrere i veurem si també esquitxa Feijóo.

És normal que la gent de València estigui irritada amb el seu govern, amb una gestió desastrosa i amb la frivolitat i irresponsabilitat amb què s'ha comportat la seva màxima autoritat

Potser la gota que fet vessar el got ha estat el dinar i la llarga sobretaula amb una periodista en un reservat d'un restaurant proper al Palau de la Generalitat Valenciana fins a les 18 hores i sense que respongués a les trucades que anava rebent. A València ja hi havia a aquelles hores les primeres inundacions, Mazón seguia al seu reservat, l'alerta vermella ja estava donada, i ara hem conegut una versió que situa el president valencià oferint-li la direcció de la televisió autonòmica. És normal que la gent de València estigui irritada amb el seu govern, amb una gestió desastrosa i amb la frivolitat i irresponsabilitat amb què s'ha comportat la seva màxima autoritat. Deu dies mentint, amagant la veritat. Com diu el refrany, d'aquella pols venen aquests fangs.

Una pancarta perduda entre la manifestació d'aquest dissabte, convocada per unes 60 entitats i a la qual van assistir unes 130.000 persones, deia: "Heu encès la metxa a la terra de la pólvora". Les més de 200 víctimes de la DANA són cada dia que passa el mirall d'un Estat incapaç de gestionar una catàstrofe com la que s'ha produït. Una cadena d'incompetents i un cúmul d'errors. La metxa que s'ha encès després de la gestió de la gota freda ha de servir perquè res no sigui com abans, ni com altres vegades. Per això és necessari canalitzar la indignació cap a la reconstrucció urgent dels pobles destruïts, que és, lògicament, el principal interès dels afectats, però també exigir responsabilitats. Que els culpables paguin aquesta vegada les seves culpes.