Com que els catalans recordem perfectament quina va ser la reacció de Felip VI el 3 d'octubre del 2017, la seva compareixença televisiva, el desafortunat discurs que va pronunciar i el distanciament que s'ha produït des d'aleshores amb la direcció de l'Estat, som, potser, els menys sorpresos que s'hagi tornat a equivocar amb el seu rostre tens i una rigidesa impròpia del moment a la promesa de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, celebrada al palau Reial. Ja se n'havia destacat la tibantor de dijous, quan la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va anar a palau a comunicar-li l'elecció de les Corts que havia tingut lloc unes hores abans.
Però es va tornar a repetir divendres en un gest perfectament estudiat, que es feia evident en el rictus facial, en la seva incomoditat, en no dirigir la mirada a Sánchez ni quan va passar pel seu costat a l'hora de fer-se la foto oficial amb la resta d'autoritats presents, i en el seu puny tancat amb força durant la presa de possessió del president espanyol. Una actitud, tota ella, que no és ni de bon tros neutra i que es produeix en un moment especial, amb les diferents dretes qüestionant l'elecció de Sánchez i els acords que ha assolit amb l'independentisme.
L'actitud del monarca, amb la seva actitud estirada, envia un missatge d'incomoditat institucional, cosa que queda lluny de les seves atribucions. És una manera de prendre partit, de posicionar-se, d'enviar un missatge a tots els que qüestionen l'elecció de Sánchez: Jo també estic emprenyat. Vaja, que és allà perquè no té cap més remei. Una cosa semblant al gest d'Alberto Núñez Feijóo que —com marca la cortesia parlamentària— va anar a donar-li la mà al seu escó per felicitar-lo després de la seva elecció, però ho va fer d'una manera singular. Va esperar uns segons a treure's la mà de la butxaca i li va dir abruptament: "Això és una equivocació i vostè en serà el responsable."
El monarca envia amb la seva actitud estirada un missatge d'incomoditat institucional, cosa que queda lluny de les seves atribucions. És una manera de prendre partit, de posicionar-se
Aquest dissabte hem vist un nou episodi del clima de tensió actual a Madrid, on s'hi han concentrat desenes de milers de persones —170.000, segons la delegació del govern espanyol— clamant contra Sánchez, Puigdemont i l'amnistia. No l'havien convocat directament el PP i Vox, però allí eren donant-li suport. La protesta no va acabar aquí i uns centenars de persones es van dirigir per carretera al palau de la Moncloa, tallant l'autopista A-6 i asseient-se als voltants de la seu de presidència del govern espanyol. Suposo que a la Fiscalia que amb tanta rapidesa aixecava acta de les actuacions a Catalunya, no li deu haver passat per alt el que ha succeït a Madrid.
Perquè no deu tenir gens d'importància la ideologia dels manifestants, suposo. I els fets, amb la doctrina emanada fins avui quan es tractava d'independentistes catalans, s'instrueixen per si sols. O això es feia.