És molt difícil saber amb precisió què hi ha darrere de l'off the record dut a terme dissabte a Galícia pel president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i del qual va sortir, en la majoria dels mitjans, que el dirigent conservador estava obert a concedir un indult condicionat al president en l'exili, Carles Puigdemont. Les presumptes condicions serien que retés comptes a la justícia, que compleixi la condemna, demani mesures de gràcia i una renúncia explícita al referèndum i la independència de Catalunya per la via unilateral.

Potser, en cap altre moment, les paraules de Feijóo no haurien tingut l'impacte mediàtic que han produït, però la proximitat amb les eleccions de Galícia, que seran diumenge vinent 18 de febrer, i el resultat ajustat que pronostiquen les enquestes —una majoria absoluta del PP, però amb alguna petita opció d'evaporar-se— han alimentat unes paraules que ben llegides, per molt que l'esquerra les vulgui exagerar, no porten en realitat enlloc. Sobretot, perquè la pantalla dels indults —el govern de Pedro Sánchez va concedir aquesta mesura de gràcia als presos polítics el juny de 2021— es troba fora del focus informatiu en un moment en què del que s'està parlant és d'amnistia i de les discrepàncies, profundes, entre el PSOE i Junts.

Però, com en el porc, tot val. Entre altres coses perquè, encara que no hi ha negociació entre el PP i Junts, sí que existeix un fil de comunicació que quan ha hagut de desplegar-se així ha estat. Per exemple, la passada setmana per fer-li arribar a Feijóo que era inacceptable l'actitud dels populars instant el Parlament Europeu a investigar els vincles entre Rússia i Carles Puigdemont. Potser per això, Feijóo, en aquesta trobada amb periodistes i en alguna altra declaració, ha assenyalat que era molt difícil que el president a l'exili sigui condemnat per terrorisme en el cas Tsunami, encara que s'ha de poder investigar.

Les paraules de Feijóo, per molt que l'esquerra les vulgui exagerar, no porten en realitat enlloc

Des de mitjans d'agost en què Puigdemont i l'emissari del PP, l'eurodiputat Esteban González Pons, s'haurien reunit a Brussel·les, probablement al Parlament Europeu, amb un interès explícit del segon per conèixer les condicions per a una hipotètica investidura de Feijóo, les dues formacions han intercanviat missatges de posicionament polític. Dins de la discreció i no continuats. Els suficients perquè el PP conegui que, la versió que la Moncloa ven, d'un acord barat de la llei d'amnistia, ja que Puigdemont s'ha quedat sense marge, està lluny de ser veritat.

És una bola del mateix calibre d'una altra que es va posar en marxa fa una setmana situant l'advocat Gonzalo Boye com El cervell darrere de Puigdemont, que era el titular a tota portada de l'ABC de diumenge dia 4 de febrer. Que l'objectiu d'intentar apartar Boye de Puigdemont sigui molt bast, per la capital posició jurídica que ostenta, no vol dir que no hi hagi algun moviment, ja que sobre la llei d'amnistia no hi ha una única posició en l'independentisme. I Junts no és un partit de posicions polítiques blindades.