Encara no ha transcorregut un mes des que l'Audiència Provincial de Sevilla va condemnar José Antonio Griñán a sis anys i dos dies de presó i inhabilitació absoluta per un temps de 15 anys, per malversació agreujada de fons públics, i Manolo Chaves a nou anys d'inhabilitació pel cas dels ERO, el sistema més gran de corrupció econòmica institucionalitzada en la història d'Espanya. I la maquinària per obtenir l'indult ja s'ha posat en marxa avalada per dos expresidents del govern espanyol, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero.

Sembla que no importi, o que importi poc, que a través d'un sistema de frau en la concessió d'ajuts sociolaborals es van malversar al voltant de 700 milions. Aquí del que es tracta és que Griñán i Chaves, que van ser presidents de la Junta d'Andalusia i sobretot presidents del PSOE, no posin els peus a la presó. Chaves, que es va deslliurar d'una condemna de presó, ja és segur que no hi entrarà, i ara tota la maquinària s'ha posat en marxa per deslliurar-ne Griñán i un quasi podria apostar que ho aconseguiran i que no arribarà a trepitjar la cel·la de la presó.

Gairebé sona de broma que unes persones honorables com els nou presos independentistes condemnats pel Suprem hagin passat gairebé quatre anys a la presó per una acció política, que com ja s'ha vist en altres tribunals europeus no mereixia la pèrdua de llibertat, i els encobridors d'un frau milionari històric siguin protegits pel govern espanyol, fins a l'extrem de comprometre el veritable sentit de què és un indult. No és sobrer recordar que els membres del Govern del 2017 indultats, els líders associatius i la presidenta del Parlament, gaudeixen d'un indult parcial i revisable, i que fins i tot ara se'n torna a plantejar la revisió per part del Suprem. Mentrestant, Griñán se'n surt de franc pel simple fet que el PSOE no pot permetre's l'entrada a presó del seu expresident.

Sentirem a parlar molt en els mesos vinents de l'indult Griñán i de si ell o Chaves es van ficar o no diners a la butxaca. Aquest debat, plantejat així, no deixa de ser una fal·làcia. I una manera de desviar l'atenció. La condemna deixa clara la malversació en una quantitat estratosfèrica que, a més, tenia per objecte mantenir un règim clientelar que tingués un retorn en vots que assegurés l'hegemonia política del PSOE a Andalusia.

No estem parlant, per tant, de qualsevol cosa. Un Estat corcat en els mateixos fonaments actua d'aquesta manera: protegint els seus hagin fet el que hagin fet. El bé suprem d'una idea d'Espanya que paga favors a uns quants, hagi estat el delicte que hagi estat. I veurem el PP mirant cap a una altra banda, com hem vist el PSOE mirant cap a una altra banda quan s'ha tractat del cas d'alguns dirigents populars. I ningú no s'escandalitzarà pas. I el Griñán condemnat, serà ràpidament indultat. El temps ho dirà.