Si normalment l'inici de curs a Catalunya ve molt marcat per la Diada de l'11 de setembre i l'impuls polític que acostumava a suposar per als partits independentistes, aquest any no serà així. Feina tindran per completar una Diada amb una assistència acceptable i en la qual no es tirin els plats pel cap, ja que les relacions entre les formacions independentistes són, certament, tenses. Què farà Esquerra, per exemple, després d'haver lliurat el govern de Catalunya en solitari al PSC? Assistiran els seus principals dirigents a la manifestació que aquest any convoquen l'ANC i Òmnium? Em refereixo a Marta Rovira o Pere Aragonès, com a màxima dirigent del partit, la primera, i president de la Generalitat, el segon, fins fa unes setmanes.

L'exemple més clar que el curs s'inicia a Catalunya d'una manera diferent és la compareixença aquest mateix dijous de Salvador Illa per explicar la composició del nou Govern i quin serà el seu full de ruta. Li ho havia demanat Junts per Catalunya, però la veritat és que tampoc s'ha fet pregar. Sap que fins que no pugui accedir Carles Puigdemont a la cambra catalana, se li apliqui la llei d'amnistia, i pugui dur a terme el seu paper de cap de l'oposició i, d'altra banda, que Esquerra aclareixi quin serà el seu paper en la legislatura, la seva circulació i rumb per la cambra catalana, la seva situació serà relativament tranquil·la. Els partits independentistes, uns més que altres, saben, i si no, ja se n'adonaran, que el soroll que puguin fer ara té una credibilitat escassa i que difícilment acaben fent-li pessigolles el nou president.

El nou Govern té flancs febles i ha comès algun error clamorós, però, en canvi, té una cosa que en política acostuma a funcionar, ofici

El nou Govern té flancs febles —l'àrea d'Empresa és el més destacat— i ha comès algun error clamorós, corregit abans que acabés sent un incendi important, però, en canvi, té una cosa que en política acostuma a funcionar, ofici. Dels tres debats mediàtics que s'han produït des de la seva arribada al poder, dos els ha propiciat ell: el seu viatge a Lanzarote per entrevistar-se amb Pedro Sánchez i la presència de la bandera espanyola al seu despatx al costat de la catalana. El tercer, el que va acabar amb la dimissió de la parella de Sílvia Paneque com a cap de gabinet de la consellera portaveu del Govern i de Territori, Habitatge i Transició Ecològica entre crítiques de nepotisme, el va resoldre en quatre dies. Va ser un error, però de recorregut efímer.

Des d'aquest punt de vista, Salvador Illa li treu diversos cossos al seu antecessor, Pere Aragonès. Ja han passat pel seu despatx oficial, en tan sols unes setmanes, algunes persones que ni el van arribar a trepitjar durant la seva presidència. Ni durant l'anterior. Amb discreció, rep i participa en reunions que agenda personalment i, ara per ara, transita en l'ecosistema polític català amb relativa tranquil·litat. Això no és suficient, òbviament. Ni imprescindible per guanyar unes eleccions. Però sí que impacta en l'ànim dels seus adversaris, sobretot a Esquerra, que li va facilitar la presidència per esquivar unes noves eleccions que li haurien suposat un alt cost polític.

Serà, justament, Esquerra qui sigui observada amb lupa en els propers mesos. També aquest dijous. D'ella s'espera que avali, juntament amb els comuns, els pressupostos de la Generalitat per a 2025, que ja ha començat a treballar la consellera Alícia Romero. PSC, ERC i Comuns sumen 68 diputats, un més que la majoria absoluta. I, escalfant a la banda per si és necessari durant la legislatura, hi ha el PP català, que aquest dissabte ha fet un moviment per fer-se notar. El seu portaveu al Parlament, Juan Fernández, s'ha mostrat obert a negociar amb l'executiu d'Illa els comptes públics. Els populars tenen 15 diputats, no són els 20 d'Esquerra, però segur que acabaran tenint algun joc parlamentari a Catalunya.